El trèmol (Populus tremula) és un arbre del mateix gènere que el pollancre (P.nigra) i l’àlber (P.alba), però menys conegut a la comarca de Bages on no és, ni de bon tos, tan freqüent com aquests altres dos Populus. El trèmol no és pròpiament un arbre de ribera, sinó més aviat un colonitzador oportú dels sòls humits a muntanya mitjana, no forçosament vora l’aigua, tot i que al Bages es comporta més com un arbre lligat als torrents. La seva presència al Bages ha de ser relativament recent perquè no és citat a la Flora de Pius Font i Quer del 1914, com tampoc no hi surt el freixe de fulla petita. Per l’excel·lent capacitat de dispersió dels Populus mitjançant les llavors petites embolcallades de plomissol que el vent s’enduu, no és estrany que el trèmol colonitzi noves àrees. Probablement el trèmol és al Bages d’uns 40 anys ençà.
El trèmol és un arbre esvelt de fins a 30 metres d’alçada, tronc dret i capçada ovada. L’escorça és llisa i blanquinosa o grisenca quan és jove, però apareixen clapes rugoses i fosques a la part baixa a mesura que envelleix. Fàcilment els troncs de trèmols i àlbers es poden confondre. El creixement és ràpid i la fusta clara i tova, poc densa, molt apta per usos específics.
Les fulles del trèmol tenen un característic pecíol llarg d’uns 5 cm, prim i comprimit lateralment, i un limbe arrodonit amb la punta marcada i el marge irregularment fistonejat o sinuós. L’anvers de les fulles és verd lluent, mentre que el revers d’un verd mat. El nom de trèmol prové de la tremolor de les fulles, mogudes fins i tot per les brises més imperceptibles.
El trèmol és un arbre dioic, amb peus mascles i peus femelles, que floreix aviat, ja al mes de febrer. En canvi, tardarà molt a treure les fulles, fins a l’abril o el maig.
Les arrels del trèmol són superficials. Fàcilment de les arrels broten tiges noves, de manera que el trèmol es reprodueix també vegetativament. Tots o la majoria dels peus d’un rodal de trèmols poden correspondre genèticament al mateix individu.
La població més extensa de trèmols coneguda a la comarca de Bages es troba repartida en diversos nuclis a la vora del torrent de les Torres, a Sant Joan de Vilatorrada. Se’n troben també exemplars dispersos a les Vilaredes (Balsareny), al polígon dels Dolors a Manresa, a algunes canals de Montserrat i a Castelltallat.
Vegeu el cicle de les estacions al rodal de trèmols vora el torrent de Les Torres: l’aspecte hivernal a les imatges 1ª i 2ª, el canvi primaveral d’abril a maig a la imatge 3ª, l’aspecte estiuenc a la imatge 4ª i el tardoral a la 5ª.
Les imatges 6ª i 7ª mostren les fulles arrodonides de trèmol per l’anvers lluent i el revers mat, respectivament. Noteu la longitud i finor dels pecíols que deixen tremolar la fulla. A la imatge 8ª, la fulla de trèmol en aspecte tardorenc al novembre.