Barrinador o cuc del tomàquet

Helicoverpa armigera

El barrinador o cuc del tomàquet (Helicoverpa armigera [= Heliothis armigera]), de l’extensíssima família Noctuidae de papallones nocturnes, és una plaga originària de Sud-àfrica i estesa arreu, també a Catalunya i a la comarca de Bages on afecta principalment als tomàquets cultivats als horts. El barrinador del tomàquet, més conegut en d’altres llengües com a cuc del cotó, causa l’heliotis, és a dir la deterioració dels fruits per la presència d’erugues al seu interior. El barrinador del tomàquet té en aquest fruit i en el cotó –que no es cultiva al Bages- les seves víctimes habituals, però afecta també al tabac, als pebrots, als cítrics, a les panotxes de blat de moro, a les mongetes tendres, als gira-sols… a qualsevol fruit tou i nutritiu. El barrinador del tomàquet deixa un rastre de fruits minats, sense valor comercial, amb cavitats ennegrides pels propis excrements i pels fongs que proliferen darrere del seu pas.

L’adult és una arna de color apagat, gris als mascles i marró ataronjat a les femelles, en ambdós sexes amb un punt fosc poc delimitat al dors de les ales anteriors. La femella pon al voltant d’uns 1000 ous esfèrics de 0,5 mm de diàmetre, amb base plana i línies laterals com els meridians de la Terra o els grills d’una taronja pelada, que enganxa repartits en grupets damunt de les plantes nodridores. Dels ous surten les erugues que minen primer les brots i les fulles de la planta, però que després buscaran els fruits que alimenten més. La coloració d’aquestes erugues és molt variable, un fet que en dificulta la identificació. Als estadis primers sol predominar el color verd més o menys homogeni i tenen flocs de pèls clars, però a mesura que creixen fins als 30-40 mm solen canviar a tons grocs i marrons disposats en bandes longitudinals i els flocs de pèls i les protuberàncies d’on neixen passen a ser negres. Aquestes erugues devoradores minen els fruits de manera barroera, sumptuària i capriciosa; una mateixa eruga sol anar a un segon o a un tercer fruit sense haver consumit completament els anteriors, deixant-los tots malmesos. Quan arriba a l’estadi final de creixement, s’enterra al sòl per formar la crisàlide. El barrinador del tomàquet pot fer 3 generacions ràpides a l’any i passar l’hivern en estat de crisàlide en diapausa llarga al sòl.

L’heliotis, la infestació del fruits pel barrinador del tomàquet o cuc del cotó i en menor grau per espècies parentes del gènere Heliothis, és una afectació greu a l’agricultura mundial. Es combat el barrinador del tomàquet mitjançant insecticides aplicats durant la fase inicial del cicle quan les erugues són petites i mengen els brots i fulles tendres de la planta, amb trampes de feromones a l’estiu per atraure els mascles adults i amb la inundació del sòl a l’hivern per ofegar les crisàlides que hi pugui haver.

Les imatges mostren dos exemplars de barrinador del tomàquet: el primer, de color verd, ha estat extret d’un tomàquet; el segon, de tons marrons, d’una mongeta tendra. En ambdós casos, el barrinador ha fet malbé el fruit conreat.

[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia]