Blaveta dels pèsols

Lampides boeticus

La blaveta dels pèsols (Lampides boeticus) és, com la resta de blavetes, una papallona petita i, a més, és bonica pel seu color blau, per l’aspecte vellutat i per les cuetes a les ales posteriors.

Les femelles són lleugerament més grans que els mascles, però el dimorfisme sexual s’expressa sobretot pel color. El color dominant al cos i a l’anvers de les ales dels mascles és un blau viu. A més, les ales tenen un marge marronós i un serrell íntegrament blanc. Prop de l’angle anal de les ales posteriors hi han un ocel negre ben evident i un cueta i, just a l’angle, encara un altre ocel menor. Les femelles tenen la mateixa forma, però l’extensió de blau es redueix a la part de les ales propera al cos, més enfora el blau passa gradualment a marró. El revers de les ales és de color canyella amb una quadrícula poc marcada de tons clars i foscos i amb una banda postdiscal blanca més definida a les ales posteriors. El cap i la part abdominal del cos tenen pilositat blanca. Els ulls són negres, mentre que les antenes són de to marró amb nombroses franges estretes blanques. La imatge mostra un exemplar mascle, d’un blau viu.

La blaveta dels pèsols és una espècie migradora que arriba a la primavera a Catalunya des del sud. Fa diverses generacions mentre dura el bon temps, però sembla que són molt pocs o cap els exemplars que sobreviuen aquí a l’hivern.

Les erugues de la blaveta dels pèsols són petites, amb la base del cos segmentat plana i de color verdós per camuflar-se bé. La femella adulta pon els ous a les poncelles i a les flors de plantes papilionàcies com la pesolera, la ginesta, l’espantallops, la gatosa, l’alfals i d’altres. Les erugues es fiquen dins del llegum i se’n mengen les llavors quan encara són verdes i tendres.

La blaveta dels pèsols s’assembla força a la barrinadora del gerani (Cacyreus marshalli) perquè ambdues espècies tenen cueta, però a la barrinadora del gerani li escau més el nom de marroneta que no pas el de blaveta.

[foto Esteve Roig]