Borinot de les corretjoles

Agrius convolvuli

El borinot o esfinx de les corretjoles (Agrius convolvuli) és una magnífica papallona nocturna que ostenta dos rècords de mida: amb els seus 14 cm d’envergadura alar i els 8 cm de longitud de cos és la papallona de la família dels esfíngids més gran de Catalunya, només superada pel gran paó de nit (Saturnia pyri) de la família dels satúrnids, i és la papallona que té la trompa més llarga, de 10-12 cm de longitud, entre les papallones de Catalunya.

El borinot de les corretjoles s’assembla morfològicament a la papallona de la calavera (Acherontia atropos) i al pedraferit del pollancre (Smerinthus ocellata), totes elles grans papallones nocturnes de la família Sphingidae, però se’n diferencia fàcilment pel color. El borinot de les corretjoles té les ales de tons marrons i beix variats i bigarrats que li permeten el camuflatge quan es posa amb les ales tancades damunt d’un tronc, sense dibuix semblant a una calavera al tòrax ni ocels a les ales posteriors. En canvi, i a diferència de les altres dues espècies d’esfíngids, llueix colors vistosos i contrastats a l’abdomen gruixut, pintat en franges blanques, vermelles i negres. Les antenes són clares.

El borinot de les corretjoles és un animal impressionant que, en vol estàtic i libant amb la seva llarguíssima trompa el nèctar d’una flor, recorda a un colibrí.

L’eruga és de color verd o marró amb línies obliqües als laterals, té la banya caudal característica dels esfíngids i canvia de color i creix fins a fer-se molt gran mentre supera estadis larvaris. Aquesta eruga s’alimenta de fulles de corretjola (Convolvulus arvensis) i de d’altres convolvulàcies. La crisàlide o nimfa és de color fosc i ja s’hi reconeix exteriorment la trompa que al final de la metamorfosi tindrà l’adult. Passa l’hivern en la fase de crisàlide enterrada al sòl. Els adults volen a l’estiu.

Al ser la corretjola una planta ruderal, sovint el seu borinot es deixa veure als llocs urbans, atret per la llum. A la imatge, un borinot de les corretjoles en una vorera d’un carrer de Manresa proper a un solar amb corretjoles.

[foto Jordi Badia]