Sesia apiformis és una arna que fa honor al nom popular de borinot vespa que tenen algunes de les espècies que formen part de la família Sesiidae. A primer cop d’ull sembla una vespa per les franges grogues i negres de l’abdomen, però també sembla un borinot per l’abundant pilositat present tant al tòrax com a l’abdomen. La manca d’escames a les ales posteriors i a la major part de les ales anteriors ens recorda una vespa o un borinot. Tot plegat fa que sigui un dels exemples més clars i espectaculars de mimetisme batesià dins de la família. Ara bé, l’absència de cintura entre el tòrax i l’abdomen ens indica clarament que és un lepidòpter.
El dimorfismes sexual dels imagos està poc accentuat. Les femelles són més grans, poden arribar als 45 mm de llargada, i el quart segment abdominal és de color negre rogenc. Els mascles -a la imatge- poden arribar als 40 mm de llargada i el color del quart segment abdominal és marró negrós. Les femelles no són gaire aventureres, un cop emergeixen passen les primeres hores sobre una fulla o sobre el tronc de l’arbre del qual van sorgir i normalment no volen fins després d’haver-se aparellat. Per contra, els mascles són més decidits i volen després de l’emergència a la recerca de parella. Les femelles faciliten la seva localització alliberant a l’aire unes feromones sexuals que atrauen als mascles. Després de l’aparellament els ous fecundats es ponen principalment al voltant de la base d’un arbre hoste. A mitjans de juny, els ous eclosionen i apareixen unes larves endòfites que s’alimenten de les arrels i les parts baixes del tronc d’àlbers i pollancres, en menor mesura de salzes i verns, perforant importants galeries a la fusta que poden afectar els teixits conductors debilitant així els arbres. Aquesta fase del cicle biològic dura almenys dos anys. Les larves abans de pupar foraden un tunel de sortida a l’exterior deixant una fina capa d’escorça al final per dissimular i després construeixen un capoll a partir de sedes i estelles. A l’interior dels capolls es forma una pupa proveïda d’uns anells d’espines dures que permeten el seu desplaçament al llarg del túnel d’evacuació fins que part de la pupa sobresurt a la superfície de l’arbre. La pupa es manté en aquesta posició fins que surt l’arna adulta a partir de mitjans de maig.
Degut al caràcter endòfit de la larva, aquesta arna pot provocar danys als arbres hoste en boscos de ribera i plantacions.
[foto Xavier Adot]