El canyís o canya xiula (Phragmites australis ssp. australis) té l’aspecte d’una petita canya -d’entre un i dos metres d’alçària- que, com la canya autèntica (Arundo donax), es va estenent a partir de brots que surten d’una tija subterrània que creix horitzontalment, anomenada rizoma. A diferència de la canya, que pot mantenir vives les seves tiges aèries durant anys, el canyís renova completament la seva part aèria cada any, la qual cosa demostra la gran productivitat del canyissar.
Mercès als rizomes subterranis, el canyís forma poblaments extensos, densos i pràcticament monoespecífics -els canyissars- sobre sòls permanentment inundats. Les nombroses preses que alenteixen els rius Cardener i Llobregat al seu pas per la comarca de Bages afavoreixen l’expansió del canyissar a l’estendre l’àrea de sòl entollat a la part de dalt de la presa. A l’interior del canyissar es refugien ocells aquàtics com els ànecs, la polla d’aigua, el rascló, i d’altres més petits com el balquer, la boscarla de canyar i la boscarla dels joncs.
Les tiges noves del canyís comencen a créixer a l’abril, quan encara es mantenen seques les tiges de l’any anterior. Assoliran al voltant d’1 cm de diàmetre -són més primes i vincladisses que les de les canyes- i d’1 a 2 metres d’alçada. És interessant constatar que l’alçada del canyís depèn de la disponibilitat d’aigua -més alt com més aigua- i de la seva salinitat -més baix com més salina és l’aigua. Les fulles tenen color verd blavís i forma lanceolada d’uns 30-40 cm de longitud per 1-2 cm d’amplada. Les fulles es mantenen dretes, sense doblegar-se com fan les fulles basals més amples de les canyes. A l’estiu i a la tardor el canyís forma panícules terminals de més d’un pam d’alçada, com plomalls, sovint de port unilateral segons la inclinació de la tija, inicialment amb un matís violaci i al final de to marró clar.
Es distingeixen 2 subespècies de canyís a Catalunya. P.australis ssp. australis és la subespècie que creix en general a tot Catalunya incloent les comarques del Bages i del Moianès, i que assoleix un màxim de 3 metres d’alçada. A la línia litoral, en particular a les vores de les llacunes del delta del Llobregat, creix també P.australis ssp. chrysanthus [= P.australis ssp. altissimus, P.ruscinonensis] que assoleix entre 4 i 6 metres d’alçada i que comença el cicle vegetatiu abans.
[fotos Marta Queralt López Salvans (1ª) i Jordi Morató (2ª)]