Els caps blans (Lobularia maritima [= Alyssum maritimum]) són una planta de la família crucíferes amb port de mata petita que viu un o uns pocs anys.
Les fulles són sèssils, estretes i lanceolades, la majoria d’uns 10-20 x 2-3 mm i algunes més grans, més amples a la meitat distal, de marges enters, amb un nervi central blanc i d’un to general verd grisenc per la presència de pèls curts aplicats.
La inflorescència és un raïm que s’allarga a mesura que avança la fructificació, però mantenint sempre flors blanques al capdamunt, els caps blancs, mentre més avall hi ha ja els fruits amb peduncles més allargats i espaiats o les seves restes. Sovint l’eix de la inflorescència i els peduncles prenen to rogenc.
Les flors segueixen invariablement el model de flor de crucífera amb 4 sèpals petits, 4 pètals de 2-3mm blancs o amb l’ungla rosada, 6 estams d’anteres grogues i un estil i estigma central. Les flors fan una olor dolça, més aviat desagradable. El fruit és una silícula el·líptica, quasi circular, d’uns 3mm de diàmetre amb un petit bec i una sola llavor al centre de cada lòcul. Les valves del fruit cauen aviat mostrant el septe translúcid que les separava.
Els caps blancs floreixen abundosament i estenen la florida durant una temporada llarga, centrada a l’hivern. Els caps blancs són una planta molt comuna als terrenys rocosos de les comarques litorals on l’hivern és suau; d’aquí el seu adjectiu maritima. En canvi, tot just comença a entrar pel sud a la comarca interior de Bages. Pius Font i Quer no la inclou a la seva Flora del Bages –Ensayo Fitotopográfico de Bages– publicada el 1914. Un segle després, els caps blancs es troben esporàdicament en indrets assolellats de la meitat sud, molt lluny de l’abundància a les terres litorals. L’hem vist ja a l’àrea de Viladordis, a Manresa. El temps dirà si el fet es queda en anècdota o bé si, tal com sembla més probable, els caps blancs sumen una espècie més a la flora del Bages.
[foto Jordi Badia]