La centàurea paniculada (Centaurea paniculata ssp.hanrii [= C.hanrii, C.coerulescens]) és una herba perenne de la família compostes, de fins a mig metre d’alçada, molt ramificada des de la base i amb l’estampa característica del gènere Centaurea amb capítols en forma de petita carxofa protegits per bràctees amb un apèndix escariós. S’assembla a C.linifolia, C.aspera i C.intybacea, que també pertanyen a la flora del Bages, tot i que un examen morfològic detallat revela clarament la seva identitat. Les fulles són pinnaticompostes amb segments linears d’uns 2-3 mm d’amplada, progressivament menors i menys dividides de baix a dalt. Té nombrosos capítols disposats solitaris o en grups de 2 o 3 a l’extrem de les tiges. Aquests capítols són ovals, d’uns 20x10mm més llargs que amples i coberts de bràctees disposades com les esquames d’una pinya. Les bràctees són verdes amb un apèndix fosc i escariós que les ressegueix per la vora fins prop de la meitat, retallat en 8-10 parells de lacínies més una lacínia apical més gran, però no espinosa. Les flors són de color rosa o propra.
La centàurea paniculada viu als prats eixarreïts dels indrets eixuts.
Centaurea paniculata és una espècie ampla, variable sobretot en la forma de les bràctees, que ha motivat molta sistemàtica infraespecífica o espècies de distribució reduïda dins del cercle de formes de C.paniculata. Hem determinat la planta trobada al PN de Sant Llorenç del Munt i L’Obac com C.paniculata ssp.hanrii [= C.hanrii, C.coerulescens], que es caracteritza per les bràctees amb un cili apical netament major i perquè l’apèndix, més que diferenciar-se, s’integra com un voraviu. Pius Font i Quer va determinar també la planta del Bages com a Centaurea coerulescens, fent notar a més que es distribueix sobretot a la meitat oriental de la comarca.
[fotos Jordi Badia]