La cerverina o cervellina (Catananche caerulea) és una herba perenne de la família compostes que viu als prats, sobretot a la jonceda.
Durant la primavera, a l’època d’esplendor dels prats mediterranis, la cerverina amb només la roseta basal de fulles quasi linears i unes tiges discretes, poc fulloses, passarà desaparcebuda. En canvi a primers d’estiu, quan els prats ja aclaparats de sol mostren un aspecte general marcit, la cerverina, ben ufana, amb els seus capítols enlairats i solitaris de color blau-violeta viu espurneja aquí i allà l’esgrogueïment de fons de les herbes. La cerverina doncs pren el relleu de la jonça en posar la nota de blau als prats mediterranis. Al contrari de les tiges, els capítols de la cerverina són vistosos, de fins a 3 cm de diàmetre i ben característics. L’involucre està constituït per bràctees escarioses, apergaminades i translúcides, de forma oval i amb un nervi central de color bru fosc, opac, que sobresurt en una punta aguda (foto 3ª). Les flors són totes ligulades, blau violeta o rarament blanquinoses, amb lígules amples, rectangulars amb el costat extern serrat, més grans -fins a 2 cm de longitud- com més a l’exterior del capítol es troben.
La cerverina, amb el número 1105, ostenta l’honor de tancar la flora del Bages de Pius Font i Quer (Ensayo fitotopográfico de Bages, 1914). Font i Quer registrà doncs 1105 espècies de plantes vasculars espontànies a la comarca, en l’estudi que li valgué el doctorat.
[fotos Jordi Badia (1ª i 2ª) i Marta Queralt López Salvans (3ª)]