El corniol (Aquilegia vulgaris) és una herba perenne de la família ranunculàcies que, si està florida, no passarà pas desapercebuda. A la flora del Bages, i en general a la flora europea, les espècies de la família ranunculàcies [ex. la ruda de prat, l’herba fetgera, la flor d’aranya (Nigella damascena) …] es compten entre aquelles que tenen les flors més grosses i espectaculars; i d’entre les ranunculàcies, el corniol n’és una de les més destacades. Les seves fulles, majoritàriament basals, es divideixen en 3 lòbuls, al seu torn dividits en 3 lòbuls més. Les flors, de color violeta i de fins a 5 cm de diàmetre, són tan vistoses com particulars. Es disposen inclinades avall, penjant. Consten de 5 sèpals petaloides intercalats amb 5 pètals que continuen en esperons corbats en espiral on la flor guarda el nèctar. Els estams s’agrupen en una columna central, al voltant dels carpels que en madurar esdevindran fol·licles (foto 5ª).
El corniol viu a les clarianes humides i vorades frescals de rouredes o a les torrenteres.
[fotos Jordi Badia (1ª, 3ª, 4ª i 5ª) i Florenci Vallès (2ª)]