La cotxinilla acanalada o dels cítrics (Icerya purchasi [= Pericerya purchasi]) és una cotxinilla originària d’Austràlia i Nova Zelanda que ja al segle XIX es va estendre arreu del món llevat de les zones de clima fred, afectant sobretot les plantacions de cítrics. A més d’acarnissar-se amb tarongers i llimoners, la cotxinilla acanalada afecta plantes ornamentals com els Ficus o Pittosporum tobira i a la ginesta, a la robínia, als ceps, als pollancres, al llorer -on s’ha pres la imatge- i a moltes més espècies d’arbres i arbustos. Es classifica actualment a la família Margarodidae, propera a la més coneguda Coccidae.
La majoria d’individus de cotxinilla acanalada són femelles que es reprodueixen per partenogènesi, sense intervenció del mascle. Les nimfes són petites, tenen cos aplanat de color ataronjat o de totxo i són mòbils. Acostumen a trobar-se al revers de les fulles a les quals piquen i xuclen la saba. Passen per estadis successius de desenvolupament, a la vegada que secreten cera que els recobreix el cos i que redueixen la mobilitat. A l’estat adult hauran cobert completament el cos d’un escudet cerós de color marronós. Llavors es queden immòbils en una tija a la qual han clavat el fibló xuclador i desenvolupen a l’extrem de l’abdomen l’ovisac, cobert de cera blanca amb 16 canals longitudinals. L’interior de l’ovisac és ple de 500-800 ous de color carmí, semblant a la cotxinilla del carmí de les figueres de moro. Té alguns pèls llargs i blancs al voltant del tòrax.
La cotxinilla acanalada és una criatura dissenyada exclusivament per alimentar-se a costa d’altres i reproduir-se. Es troba a gust en ambients d’aire sec. Desprèn una melassa enganxosa que atrau formigues i facilita que creixin fongs a les fulles. Quan la cotxinilla acanalada esdevé una plaga, a més d’embrutar debilita notablement la planta.
S’apliquen tot tipus d’insecticides per combatre la cotxinilla acanalada, però és força resistent mercès al seu escudet protector de cera. Es pot combatre també amb solucions de sabó potàssic i amb coleòpters de la família Coccinelidae, la de les marietes, que el depreden.
A la comarca de Bages, massa freda a l’hivern durant els segles XIX i XX, no es conreen cítrics, però és habitual veure als jardins algun llimoner petit exposat a les glaçades i a les cotxinilles acanalades.
[foto Montserrat Porta i Jordi Badia]