Crepis pulchra és una de les espècies d’herbes anuals de la família Compostes que fan capítols de flors ligulades grogues i que viu en indrets ruderals. En ple desenvolupament a la primavera, Crepis pulchra mostra un port esvelt que ateny entre mig metre i un metre d’alçada. La tija és simple i fullosa només al terç inferior i més amunt es ramifica en tiges llargues i arquejades per formar un raïm de nombrosos capítols enlairats que esdevé corimbe a la part més alta. A cada ramificació del raïm hi ha una petita bràctea lanceolada. Destaca pel nombre de capítols en relació al nombre de fulles. Les fulles basals són simples, peciolades i amb el marge pinnatífid, com rosegat, més amples a la meitat distal; en canvi, les fulles caulinars són menors, amplexicaules i menys rosegades. Els capítols són estrets, del voltant d’1 cm d’alçada, lleugerament més amples a la base que a dalt i protegits per dues sèries de bràctees, les internes llargues i les externes de la base molt més curtes. A diferència de Crepis sancta, els fruits en aqueni de Crepis pulchra no tenen mai ales laterals i sí un vil·là plomós al capdamunt.
Crepis pulchra és una herba de les vores de camins, dels guarets i dels horts que surt als llocs no massa assolellats, sovint vora les séquies de rec. No és tan freqüent a la comarca de Bages com els lletsons (Sonchus tenerrimus, S.oleraceus) ni com Crepis sancta.
[fotos Jordi Badia]