Cua de cavall petita

Equisetum arvense

La cua de cavall petita (Equisetum arvense) és un Pteridòfit -una planta vascular que no fa llavors ni fruits sinó que allibera espores- de l’ordre dels equisets, inconfusible per les seves tiges estriades amb ramificacions verticil·lades regulars.

Com la cua de cavall grossa (Equisetum telmateia), la cua de cavall petita fa dues menes de tiges, les fèrtils i les estèrils, ambdues a partir d’un rizoma subterrani nuós enfonsat al sòl humit. A començament de primavera la cua de cavall petita treu les tiges fèrtils abans que les estèrils. Les tiges fèrtils són primes, sense ramificacions, d’un pam d’alçada, color bru rogenc i acaben en una espiga d’esporangis d’1 a 3 cm de longitud. Malgrat ser simples, les tiges fèrtils tenen nusos embolcallats per beines formades per 6-12 peces soldades lateralment llevat del capdamunt triangular de cadascuna d’elles que queda lliure i en conjunt formen una corona. La beina queda baldera en relació a la tija fèrtil tan prima. Les tiges estèrils que sortiran més tard són verdes, fistuloses, de 3-5 mm de diàmetre i uns 2 pams d’alçada. Regularment, cada 1-3 cm, les tiges estèrils es ramifiquen en verticils dels quals neixen 10-20 branquillons més prims. Les beines de la tija principal estan aplicades i les seves dents del capdamunt són negres. Les tiges secundàries tenen una primera beina molt curta i una segona, més aparent, que sobrepassa la longitud de la beina de la tija principal. Aquestes tiges tenen un tacte aspre degut a la presència de cristalls d’àcid silicílic. A l’hivern, les tiges de la cua de cavall petita, igual com les de la cua de cavall gran, s’assequen i desapareixen.

La cua de cavall petita viu als sòls humits. A la comarca de Bages la cua de cavall petita és menys freqüent que Equisetum ramosissimum, de ramificació menys regular i amb un sol tipus de tiges que poden fer esporangis o no i que manté verdes durant l’hivern.

Les tiges verdes de la cua de cavall, particularment les de la cua de cavall petita, s’utilitzen com a diürètics.

L’ordre de les equisetals es remunta al període Devonià (380 milions d’anys!). Se’n troben fòssils durant tot aquest temps, fins a l’actualitat, quan només queda viu el gènere Equisetum. Durant el període Carbonífer algunes equisetals van assolir proporcions arbòries i constituir boscos.

[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia (1ª) i Marta Queralt López Salvans (2ª)]