Eleusine tristachya subsp.barcinonensis és una herba de la família gramínies, del voltant d’un pam d’alçada, perenne, que fa rizomes curts i que floreix a finals d’estiu o a la tardor. És aleshores quan s’identifica entre les altres espècies de gramínies per les seves (1)-2-(3) espigues d’1-2 cm de longitud, erectes i divergents en V. Si hom es fixa en els detalls, les espigues no son ben rectes sinó lleugerament arquejades, tampoc són idèntiques sinó una lleugerament més llarga i en posició més central que l’altra més curta i més lateral, ni tampoc neixen exactament oposades. Les espiguetes es disposen sèssils, molt denses, dístiques en dues rengleres a uns 120º a un dels costats de l’eix aplanat de l’espiga, de manera que per un costat l’espiga mostra les flors i per l’altre l’eix nu. Cada espiguetes conté 3-6 flors mútiques, o sigui sense arestes.
Les fulles tenen uns 2 mm d’amplada i un màxim de 15 cm de longitud. Al punt d’inserció del limbe foliar amb la tija, que correspondria a la lígula, hi ha alguns pèls.
Eleusine tristachya té l’origen a Brasil i Argentina, a Amèrica del Sud, on és una espècie freqüent que es troba a les pastures i com a planta adventícia als camps de conreu. A mitjans del segle XIX se’n va detectar la presència a l’entorn de Barcelona. No consta a la Flora del Bages de Pius Font i Quer publicada el 1914, però actualment està ben establerta a aquesta comarca. A Catalunya, Eleusine tristachya subsp.barcinonensis es troba sobretot en vores de camins, parcs i altres indrets humanitzats.
Les poblacions de Catalunya d’Eleusine tristachya solen fer 2 espigues, excepcionalment 1 o 3, al capdamunt de les tiges; en canvi, les poblacions d’Amèrica del Sud solen tenir 3 espigues, a vegades més, per tija. D’aquí que les poblacions de Catalunya es classifiquin com subsp.barcinonensis.
[foto Jordi Badia]