L’escabiosa mossegada (Succisa pratensis) és una herba perenne, parenta propera de les escabioses (gèn. Scabiosa), que la classificació botànica tradicional de les Angiospermes situa a la família dipsacàcies però que la nova classificació basada en estudis de genètica molecular i coneguda com APGIII situa a la de les caprifoliàcies.
L’escabiosa mossegada té una soca o un rizoma gruixut, curt i cilíndric del qual surten nombroses arrels primes avall i algunes tiges verdes amunt. D’aquest rizoma bruscament interromput, que la imaginació popular va interpretar com seccionat d’una mossegada per un ésser malèfic de les entranyes de la terra, prové el nom d’escabiosa mossegada.
Les tiges són cilíndriques, de fins a 50 cm d’alçada, flàccides i amb entrenusos llargs. Les fulles tenen limbe afuat, les basals de fins a 30 cm de longitud per 6 cm a l’amplada màxima a la meitat i les caulinars progressivament menors, amb marges enters o lleugerament ondulats, lluentes i amb i un nervi medial blanc, nítid i contrastat. Les fulles caulinars es disposen per parelles als entrenusos, soldades entre elles a la base formant una beina que envolta la tija.
A l’estiu i a la tardor, al capdamunt de les tiges es formen capítols, sempre en nombre de 3, un central d’uns 3 cm de diàmetre i 2 laterals, més petits, que neixen a l’entrenús més alt de fulles amb peduncles desiguals, ambdós més curts que el del capítol central. Els capítols tenen a la base bràctees lanceolades verdes, més o menys de la mateixa longitud que el propi capítol, disposades de manera estrellada en 2 o 3 rengles. Més amunt, cadascuna de les flors també va acompanyada de la bràctea corresponent, de mida decreixent de l’exterior cap a l’interior del capítol. Les flors consten d’un petit calze prolongat en 5 arestes, una corol·la blava amb possible matís morat, de simetria radiada acabada en 4 lòbuls arrodonits que discrimina clarament l’escabiosa mossegada de les autèntiques escabioses del gènere Scabiosa, 4 estams amb filament i anteres del mateix color que la corol·la que sobrepassen i un estil. Les flors poden ser només femenines. El fruit conserva les 5 arestes del calze minúscul.
L’escabiosa mossegada té el seu hàbitat òptim als prats més humits dels estatges de muntanya mitjana i subalpí, però baixa al territori dels alzinars de les comarques de clima humit seguint rius i rieres. Es troba localitzada a les jonqueres vora rieres del Moianès. La seva presència al Bages actual, documentada dècades enrere i només a l’est del Llobregat, probablement ja és història després de la segregació administrativa de la part del Moianès l’any 2015 i de la reculada de la població d’aquesta bonica herba frescal als territoris que li són menys favorables.
Les infusions d’escabiosa mossegada tenen atribucions medicinals. Se n’utilitza principalment la soca cilíndrica on acumula les substàncies actives.
[fotos Jordi Badia]