La gata rabiosa, herba de foc o sardònia (Ranunculus sceleratus) és un ranuncle anual que creix a les basses somes i sòls permanentment inundats.
Té dos tipus extrems de fulles, les basals grans, amb pecíol llarg i limbe palmat en 3-5 lòbuls profunds, i les altes petites, sèssils i constituïdes per un sol lòbul allargat; entremig hi ha la gradació completa de mides i formes. Les flors són petites, amb 5 sèpals pubescents i aviat reflexos, 5 pètals grocs, curts, intercalats amb els sèpals i com ells aviat reflexos, nombrosos estams i, al centre, un con amb múltiples carpels que esdevindran núcules ordenades com esquames d’una pinya (foto 4ª).
Els noms populars gata rabiosa i herba de foc ja avisen de la sensació que deixa aquesta herba si entra a la boca. Efectivament, Ranunculus sceleratus és una de les herbes més tòxiques, si no la que més, d’entre l’extensa família ranunculàcies de plantes totes elles tòxiques. No és clar si el nom de sardònia relaciona amb l’illa de Sardenya, on la planta pot ser més freqüent, o amb el riure sardònic -és a dir fals, forçat- per la contracció inevitable de la musculatura si s’acosta aquesta herba a la boca.
La gata rabiosa és una planta molt rara a la comarca de Bages. Pius Font i Quer, a la Flora del Bages, n’esmenta una sola localitat vora el riu Cardener entre Manresa i Sant Joan de Vilatorrada i excepcionalment inclou la data de la troballa, el 18.04.1910, que sens dubte deuria complaure’l. A la primavera del 2014, la gata rabosa va arribar pel seu compte a l’aiguamoll de la Bòbila, a Santpedor. En temps recents, també Pere Aymerich a la vora del Cardener a Cardona i Arnau Mercadé a la riera Golarda, a la part sud del Moianès, han trobat l’enigmàtica, bonica i perillosa gata rabiosa. Al 2025, hem observat la gata rabiosa en un dels meandres del riu Calders, prop de la casa de Rubió, al terme municipal de Calders.
[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia (1ª, 2ª, 3ª i 4ª) i Jordi Badia (5ª)]