Gírgola, orellana

Pleurotus ostreatus

La gírgola o orellana (Pleurotus ostreatus) és un bolet bon comestible que surt a la tardor, quan comença el fred, directament dels troncs tallats de pollancres als indrets humits del bosc de ribera.

Tal com l’adjectiu específic ostreatus indica, la gírgola té forma de mènsula de fins a 15 cm de diàmetre, amb el peu excèntric, curt o gairebé inexistent, indistingible de la part de sota del barret. El barret per damunt és de color gris, virant a un to beix o esgrogueït a mesura que el bolet envelleix, mentre que per sota és blanc amb làmines bifurcades prop del marge i decurrents al peu. El marge del barret és revolut i acabat en aresta.

La gírgola apareix en colònies nombroses d’un mateix tronc, sovint amb els cossos fructífers imbricats compartint un peu comú.

A més d’espontani, al ser bon comestible la gírgola és un bolet cultivat sobre troncs de pollancre i bales de palla. La seva carn és compacta, per tant cal coure’l bé.

La gírgola és un bolet apreciat, tot i que menys que la gírgola de panical (Pleurotus eryngii), un bolet buscat sobretot en terres castellanes i aragoneses, que per ara no hem observat al Bages.

[foto Jordi Badia]