La gita de bruixa (Clathrus ruber) és un bolet d’allò més estrany. Pertany al grup dels gasteromicets, els bolets que com el pet de llop, l’estrelleta, el fetjó o l’ou del diable tenen l’himeni -la part fèrtil- tancat dins d’un embolcall anomenat peridi que no s’obre fins que les espores són madures. La gita de bruixa apareix primer com un ou o una bola blanca, de fins a 5 cm de diàmetre, a la superfície del qual es trasllueix un dibuix en pentàgons i hexàgons com si fos una pilota de futbol. Quan el bolet és madur, la coberta de l’ou s’esquinça per la part superior i n’emergeix una mena de reixat de color vermell viu. A la cara interior del reixat, d’un color bru olivaci, hi ha les espores. Aquesta part interior fa una pudor intensa de carn podrida o d’excrement que atrau les mosques encarregades de dispersar les espores.
La gita de bruixa viu als boscos y prats, prop d’arrels en descomposició. La imatge 1ª mostra dos exemplars en un prat, un bolet ja obert mostrant l’enreixat vermell i un altre encara tancat com un ou. A la imatge 2ª, obtinguda en un alzinar, també veiem dos exemplars, el de l’esquerra en estat de desenvolupament més avançat que el de la dreta.
[fotos Jordi Badia (1ª i 2ª) i Isidre Casals ( 3ª)]