La graèllsia (Graellsia isabelae [= G. isabellae, Actia isabelae]) és una magnífica papallona nocturna de la família satúrnids; sens dubte un dels lepidòpters més bells que es poden contemplar.
L’eruga s’alimenta de fulles de pi roig (Pinus sylvestris) i de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmanii) i potser també de pi negre (Pinus uncinata) a comarques pirinenques.
L’adult vola a la primavera. Amb les ales esteses mesura entre 8 i 9 cm; és per tant també una de les papallones més grosses a Europa. El seu cos és gros i pilós, de color marró. Les ales són d’un verd blavís, ribetejades i venades de bru vermellós i amb un magnífic ocel a cadascuna d’elles. Les ales posteriors s’allarguen en una cua capriciosa, més llarga als mascles que a les femelles. També es distingeixen els mascles -com els que mostren les fotos- per les antenes plomoses per detectar les feromones d’atracció sexual emeses per les femelles, ni que es trobin a una concentració a l’aire baixíssima, homeopàtica. En canvi, les femelles tenen antenes simples.
L’àrea de distribució de la graèllsia és molt menor que la del pi roig i la pinassa, i constituïda per taques discontínues. Comprèn el vessant sud dels Pirineus en sentit ample i englobant bona part de Catalunya; la serra de Guadarrama, al sistema Central, on va ser descoberta; diferents serres del sistema Ibèric i, finalment, dues poblacions reduïdes en territori francès, a les muntanyes del Jura i dels Alps Occidentals. Es troba al Bages on és rara, tot i que potser la població és subestimada pels seus costums nocturns. Els tractaments de les pinedes amb insecticides generalistes contra la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) afecten igualment la graèllsia.
El descobridor d’aquest bell lepidòpter fou, l’any 1848, l’eminent científic Mariano de la Paz Graells (1808-1898), botànic, metge i zoòleg, de qui esmentem només que fou metge titular del balneari de la Puda de Montserrat als inicis de la seva llarga i fecunda trajectòria i, anys després, un dels fundadors de la Real Academia de Ciencias. Mariano Graells va batejar la nova espècie com a Saturnia isabelae, un esplèndid regal per a la reina Isabel II d’Espanya. Posteriorment l’espècie va ser rebatejada com a Graellsia isabelae, ara en record de l’il·lustre naturalista que va descriure-la per primera vegada.
[fotos Jordi Falip (1ª), Marga Serra (2ª) i Florenci Vallès (3ª)]