Griseta mediterrània

Lysandra hispana

La griseta mediterrània (Polyommatus hispana [= Lysandra hispana]) és una papallona del grup de les blavetes, els mascles de la qual tenen el dors de les ales d’un blau pàl·lid o grisenc, d’on prové el neologisme griseta mediterrània.

La griseta mediterrània, com la majoria de blavetes, té dimorfisme sexual marcat. Vista la griseta mediterrània (P. hispana [L. hispana]) per l’anvers és quasi indistingible de la griseta de muntanya (P. coridon [= L. coridon]), mentre que vista pel revers s’assembla molt a la blaveta lluent (P. bellargus [L. bellargus]). Aquestes tres espècies de blavetes o grisetes englobades al subgènere Lysandra tenen totes un o dos punts negres en posició postbasal al revers de les ales anteriors que permeten discriminar-les de la resta d’espècies del gènere Polyommatus. El revers de les ales de la griseta mediterrània es caracteritza, a més a més, pels seus punts negres encerclats de blanc de mida gran. El seu color de fons és blanquinós als mascles i marró a les femelles (foto 3ª), sempre amb les ales anteriors més clares que les posteriors, i en qualsevol cas més clares que les de la blaveta lluent. Vistes per l’anvers, les ales dels exemplars mascle de la griseta mediterrània són d’un blau pàl·lid grisenc amb una banda submarginal fosca que engloba una sèrie d’ocels més aparents a les ales posteriors que a les anteriors (foto 1ª). L’anvers de les ales de les femelles és completament marró amb la sèrie d’ocels negres envoltats de taronja, també més ben delimitats a les ales posteriors (foto 2ª). Les fímbries del marge són escaquejades. La cara interior de la punta de les antenes és de color taronja.

Les erugues de la griseta mediterrània s’associen amb formigues i s’alimenten de desferracavalls (Hippocrepis comosa subsp. glauca), una mata petita de la família papilionàcies que creix als prats.

Les poblacions de griseta mediterrània més grans a Catalunya sembla que es troben a les serres prelitorals i a la Catalunya Central, coincidint amb la distribució de la seva planta nutrícia.

[fotos Esteve Roig]