Blaveta lluent

Lysandra bellargus

La blaveta lluent (Lysandra bellargus [= Polyommatus bellargus]) és una papallona de la complexa subfamília Polyommatinae de la família licènids, les papallones d’ales arrodonides conegudes en conjunt com blavetes, marronetes o grisetes segons el color de l’anvers de les ales, i que tenen el revers de les ales ple d’ocels sobre un fons ocre.

La blaveta lluent mostra un marcat dimorfisme sexual. Els mascles tenen l’anvers de les ales d’un blau lluent –d’aquí el nom popular que se li ha adjudicat-, mentre que les femelles són de color marró amb una sèrie contínua de taques taronja prop del marge exterior de les ales. Tant mascles com femelles tenen al revers de les ales el mateix patró d’ocels negres envoltats de blanc i la sèrie de taques taronja.

La blaveta comuna (Polyommatus icarus) mostra al revres de les ales un patró d’ocels idèntic que el de la blaveta lluent, però la blaveta lluent se’n diferencia perquè les fímbries del marge de les ales tenen trams negres curts intercalats al blanc majoritari, com en un tauler d’escacs, mentre que les fímbries de la blaveta comuna són uniformement blanques. La moreneta meridional (Aricia cramera), també present al Bages, té menys fímbries negres que la blaveta lluent i un parell d’ocels de les ales posteriors lleugerament desplaçats.

Les erugues de la blaveta lluent són verdes amb dues línies paral·leles discontínues, longitudinals al dors. S’alimenten amb preferència de desferracavalls (Hippocrepis comosa), una herba papilionàcia que té els llegums ondulats en una sèrie d’arcs o ferradures i que creix als prats. L’eruga estableix una relació mutualista amb formigues: secreta una melassa de la qual s’alimenten formigues, les quals protegeixen l’eruga, la font d’aliment, enfront de depredadors potencials.

Sovint les blavetes lluents s’agrupen en bassals molt soms, cercant l’aigua i les sals.
La distribució de la blaveta lluent és extensa i amb rang altitudinal ampli, superposada a la del desferracavalls, la planta nutrícia.

A la imatge 1ª, de delicada sensibilitat i perfeccionisme insuperable, veiem la blaveta lluent posada en una flor de pericó (Hypericum perforatum), encara amb les gotetes de rosada del matí i amb el detall de les glàndules translúcides al bell mig de les fulles i dels puntets negres als marges de les fulles i dels pètals grocs.
La imatge 2ª mostra un mascle, amb el dors de les ales blau lluent.

[fotos Pere Moraleja (1ª) i Jordi Badia (2ª)]