La jonquina (Juncus inflexus [= J.glaucus]) és un jonc de mida mitjana, més petit que els joncs boval (Scirpus holoschoenus) i agut (J.acutus), però més gran que el jonquet (J.articulatus) i que el jonc negre (Schoenus nigricans). La inflorescència de la jonquina surt en posició aparentment lateral perquè una llarga bràctea continua la tija. Consta de nombroses flors poc denses, sense agrupar-se en glomèruls, cadascuna amb tèpals del color de la palla. Però la característica que millor identifica la jonquina és la medul·la de l’interior de tiges i fulles interrompuda, feta de septes transversals com si es tractés d’una escala. Cal tallar longitudinalment la tija per veure-ho (foto 5ª).
La jonquina és freqüent a les jonqueres, vores de rierols i sòls permanentment inundats del Bages sempre que l’aigua sigui veritablement dolça, sense gens d’afectació de la salinitat provinent dels runams salins de la mineria de potassa.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª, 4ª i 5ª) i Marta Queralt López Salvans (3ª)]