Llangot verd puntejat

Leptophyes punctatissima

El llangot verd puntejat (Leptophyes punctatissima) pertany a la família Tettigoniidae del subordre ensífers, el grup dels llangots o llagostes d’antenes llarguíssimes.

Com el seu nom indica, té el cos verd, bombat com el d’una somereta però menor, d’uns 15 mm de longitud sense comptar l’oviscapte de les femelles ni les antenes, ple d’un puntejat fi de color caoba fosc. El color verd dominant està combinat amb un to vermellós carni distribuït als ulls, a la base de les antenes, a les tíbies i als tarsos de les potes però no als fèmurs que es mantenen verds, als cercs del final de l’abdomen, al dors de l’abdomen en una línia longitudinal estreta a les femelles que esdevé una franja ampla als mascles i en dues franges transversals als marges dorsals del pronot, també amples als mascles i més fines a les femelles. A més, una línia blanca travessa longitudinalment cada costat del pronot i segueix per la cara fins a l’ull. Les ales són curtes i atrofiades, no serveixen per volar. Les antenes fines doblen la longitud del cos.

A banda de la coloració, mascles i femelles es diferencien també clarament pels òrgans sexuals. Ambdós sexes tenen cercs a la punta de l’abdomen, però són més grans i ganxuts als mascles, mentre que les femelles llueixen entre els cercs un llarg oviscapte, com un sabre, que utilitzen per pondre els ous. La imatge mostra un exemplar femella.

Per la mida petita i les ales vestigials, l’adult de llangot verd puntejat sembla el jove d’una altra espècie més gran, però la longitud de l’oviscapte prova que és realment un adult.

El llangot verd puntejat viu als prats frescals de muntanya mitjana, alimentant-se d’herbes. És habitual veure’l sobre les flors. A la imatge es troba sobre una inflorescència de milfulles (Achillea millefolium). Els adults s’observen a l’estiu.

A les comarques del Bages i el Moianès, el llangot verd puntejat deu ser més freqüent o exclusiu de les terres més enlairades on els prats mantenen l’herba verda durant l’estiu.

[foto Jordi Badia]