El lletsó fi (Sonchus tenerrimus) és una herba de la família Compostes, feble i que, com tantes altres, fa capítols de flors grogues totes ligulades. Viu uns pocs anys en terrenys ruderals, vores de camins i entre les pedres dels murs.
Té les fulles pinnades, quasi completament dividides en lòbuls estrets de marge irregular, sovint amb el lòbul terminal més llarg que els laterals, el raquis una mica alat i un parell d’aurícules acabades en punta aguda que abracen la tija.
Els capítols es formen a l’extrem de les tiges, portats per peduncles de longitud desigual. Els capítols són cilíndrics –no pas amb la base eixamplada com a Sonchus oleraceus-, protegits per bràctees triangulars també de longitud desigual. A la base dels capítols que no s’han obert hi ha una característica pilositat blanca, com una barba postissa, que facilita la identificació de l’espècie, però que tendeix a perdre’s a mesura que els capítols envelleixen.
De les tiges trencades brolla una làtex blanc, com si fos llet; d’aquí el nom popular en català de lletsó.
El lletsó és una planta molt comuna en ambients humanitzats del Bages. Al Carnaval de Solsona, es penja un ruc del campanar de l’església perquè es mengi el lletsó que creix a mitja paret.
[fotos Jordi Badia]