El malrubí negre (Ballota nigra ssp.foetida) és una herba de la família Labiades, perenne, semblant a un Lamium (L.amplexicaule, L.hybridum) però clarament més esvelt i alt. Fàcilment supera el metre d’alçada, malgrat la feblesa de les seves tiges. Tres caràcters generals destaquen al malrubí negre: la pilositat, el matís porpra i l’olor peculiar poc agraciada.
El malrubí negre fa tiges quadrangulars de 2-3 mm de costat, arquejades, que agraeixen suports. Porten parelles de fulles oposades, distants pels entrenusos llargs. Les fulles tenen un pecíol que es redueix a mesura que guanyen alçada a la tija i un limbe vagament ovat amb la base atenuada i el marge amb dents grans. Aquestes fulles són discolors, verd fosc i lluent a l’anvers i verd pàl·lid al revers on sobresurten els nervis. Tot el volt de la fulla, mirada a contrallum, mostra un serrell continu de pèls curts. Aquestes fulles s’assemblen força a les de l’ortiga gran (Urtica dioica). Sovint, el malrubí negre creix camuflat entre les ortigues, de les quals s’aprofita per protegir-se d’herbívors. El malrubí negre també es coneix com ortiga borda o ortiga pudent.
Les flors neixen en verticil·lastres lleugerament pedunculats a l’axil·la de les parelles de fulles a la part distal de les tiges. Cada flor té un calicle fet de petites peces filiformes. Els calzes de debò són de simetria radiada en forma de campana acabada en 5 dents agudes iguals, mentre que les corol·les, de color porpra o rosat, són de simetria bilateral constituïda per un tub que s’obre en dos lòbuls, el superior i l’inferior, aquest al seu torn composat per dos lòbuls laterals i un central més gran i escotat. Proporcionalment, els calzes són grans i les corol·les petites.
El malrubí negre floreix des del mes de maig fins ben entrat l’estiu.
El malrubí negre viu a les bardisses i als marges dels boscos de ribera i dels camins en terres humides i nitrogenades. El malrubí negre conviu sovint amb el malrubí (Marrubium vulgare), aquest de fulles arrodonides grisenques i flors de corol·la blanca, propi de terrenys ruderals no tan humits.
El malrubí negre és freqüent al tram final de la vall de Rajadell, a l’Anella Verda de Manresa.
[fotos Jordi Badia]