La mantispa (Mantispa styriaca) és un insecte d’aspecte torbador, com sorgit d’una imaginació surrealista. El seu port sembla el d’un pregadeu petit, però la semblança és enganyosa; la mantispa no és pas parenta dels mantoïdeus, es tracta d’un dels casos més inversemblants i bells de convergència que ha generat l’evolució de la vida.
La mantispa pertany a l’ordre neuròpters, el dels ascalàfids, les crisopes i les formigues-lleó, que inclou també la família Mantispidae amb unes 400 espècies descrites.
La mantispa mesura uns 30-35 mm de longitud. El seu color és bru clar uniforme, llevat dels dos parells d’ales transparents travessades per un reticle de venes negres i els ulls d’un verd iridescent amb el centre roig. La mantispa té un cap triangular petit amb el parell d’antenes curtes dirigides endavant i el parell d’ulls fabulosos que sobresurten pels laterals. A tocar del cap hi ha el primer parell de potes que diríeu articulades sota la barbeta. Aquestes potes tenen les tíbies engrossides i resten plegades a costat del pronot sense tocar a terra; no serveixen per caminar sinó que són prènsils, serveixen per capturar d’altres insectes tal com el primer parell de potes d’un pregadeu. El pronot és llarg i cilíndric, com un coll impensat en un insecte. Les potes dels dos parells següents sí que són caminadores, es disposen contigües i tenen els fèmurs engruixits, però mentre que les del 2on parell s’encaren endavant, les del 3er parell s’encaren endarrere. Per damunt d’aquests 2on i 3er parells de potes hi ha els dos parells d’ales voladores, totes 4 de forma el·líptica arribant més enllà de l’abdomen, transparents, incolores, amb un reticle de venes negres que delimiten cel·les poligonals i amb els marges anteriors engrossits i també foscos. L’abdomen és gros, corbat avall i amb algunes línies de marró fosc.
Si l’aspecte de la mantispa és original, el seu cicle vital i el seu comportament no es queden enrere. La femella pon ous minúsculs de color vermell, sovint per milers, enganxats a l’escorça d’un arbre on els mitjançant un peduncle fi, més curt que el dels ous de les crisopes (fam. Chrysopidae) amb les quals sí que la mantispa manté parentiu proper. Passades 3 setmanes, dels ous emergeix una larva vermiforme i tova que no s’assembla en res a l’adult i que ben aviat entrarà en diapausa per passar l’hivern. Al despertar del son hivernal, buscarà una aranya dels gèneres Lycosa o Pardosa que fan capolls d’ous o porten la descendència al dors de l’abdomen. La larva de mantispa es fica dins del capoll i depreda els ous o les aranyetes. Després de successives mudes, la larva torna a entrar en diapausa, aquesta vegada per iniciar la fase de pupa i realitzar una metamorfosi completa de la qual n’emergirà l’adult. Els adults es veuen només a l’estiu.
Els adults són bons caçadors i bons voladors, tal com fa preveure el seu disseny anatòmic. La mantispa és una espècie ben distribuïda, però amb població escassa. No té un hàbitat massa definit, es troba una mica per tot arreu desplaçant-se d’un lloc a l’altre.
[fotos Montserrat Porta (1ª) i Montserrat Porta i Jordi Badia (2ª)]