El melcoratge (Mercurialis annua) és una herba anual de la família euforbiàcies, la de les lletereses, però que no secreta làtex. Té port variable depenent de les condicions, des de molt menut fins a mig metre d’alçada i molt ramificat, però sempre amb una arrel feble, fàcil d’arrencar. Les tiges són quadrangulars. S’hi insereixen les fulles oposades i amb petites estípules. Aquestes fulles tenen limbe ovato-lanceolat de fins a 6 cm de longitud amb marge crenat i pecíol d’aproximadament 1 cm.
El melcoratge és una planta dioica. Les flors masculines consten només de 3 (a vegades 4) sèpals i un nombre indeterminat d’estams. Aquestes flors masculines s’agrupen en llargues espigues que neixen a l’axil·la de les fulles (foto 1ª). En canvi, les flors femenines són sèssils o gairebé, posades igualment a l’axil·la de les fulles dels exemplars femenins. Les flors femenines són també molt simples; consten dels 3 sèpals i de dos ovaris esfèrics i soldats (foto 2ª). Fora de la floració, els peus femenins es diferencien dels masculins pels seu verd més intens, en comparació al verd lleugerament més pàl·lid o esgrogueït dels peus masculins.
El melcoratge viu als sorrals i terrenys remoguts. El melcoratge és tot ell menor que el melcoratge de bosc (M.perennis), que es diferencia a més pels estolons, per les seves fulles més llargues i per les flors femenines pedunculades. Ambdues espècies s’havien tingut per medicinals. Segons la tradició, beure’s el brou després d’haver bullit individus mascles de melcoratge assegurava que s’engendraria un fill mascle. Actualment qualsevol ús del melcoratge o del melcoratge de bosc, fonamentat o fantasiós, està oblidat.
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu el fong uredinal Melampsora pulcherrima que parasita el melcoratge.
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer.