Melic de Venus o barretets

Umbilicus rupestris subsp.rupestris

El melic de Venus o barretets (Umbilicus rupestris ssp.rupestris [= U.pendulinus]) és una herba perenne de la família Crassulàcies, la dels crespinells, inconfusible perquè les seves fulles basals, a més de suculentes, són peltades, o sigui amb el pecíol connectat al centre del limbe foliar en comptes del marge.

Si s’observa al detall, hom s’adona que el melic de Venus fa dos models de fulles amb una transició gradual entre l’un i l’altre. Les fulles inferiors tenen el limbe de forma arrodonida i còncava de 2-4 cm de diàmetre, amb el marge crenat i un pecíol llarg, gruixut i cilíndric que sense distinció clara continua del centre del revers del limbe; aquestes fulles inferiors són efectivament peltades. Les fulles caulinars superiors són menors, amb el contorn del limbe obovat i atenuat cap a un pecíol en posició lateral, curt, ample i pla, i amb el marge dentat més que no pas crenat. Independentment de la forma, les fulles són totes gruixudes, suculentes i d’un verd intens.

A la primavera i a l’estiu, el melic de Venus enlaira raïms de 10-15 cm de longitud, drets i simples al volt dels quals pengen les flors amb peduncles curts que neixen a l’axil·la d’una bràctea semblant a les fulles caulinars. Les flors són pentàmeres amb un calze petit acabat en 5 dents, una corol·la tubulosa de 7-10 mm d’un blanc verdós acabada igualment en 5 dentetes, 10 estams i 5 carpels.

El melic de Venus o barretets viu sobretot als murs ombrejats fets de pedres de natura silícia, com són els esquists, les pissarres i els granits, a terra baixa sense superar els 1000 metres d’altitud. És una planta molt comuna a les àrees on es troben roques silícies, com a les comarques del litoral gironí i en particular al cap de Creus. En canvi, a la comarca de Bages, on les roques són poc o molt carbonatades, el melic de Venus és una planta rara. Tanmateix, l’hem observat al sud de la comarca, als entorns de Mura i de Monistrol de Montserrat.

[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia]