Fontinalis antipyretica és la molsa d’aigua per excel·lència, l’espècie de molsa més estesa a les aigües arreu del món i la més utilitzada en aquaris. Arrela a les pedres de petits torrents i a les parets de canals agrícoles amb corrent permanent d’aigua neta, on viu submergida. Fa tiges de fins a 20 o 25 cm de longitud, amb les fulletes o fil·lidis de color verd o lleugerament bru, disposats en tres rengles, ovats amb la punta aguda, el marge llis i carinats com la quilla d’un vaixell. L’esporòfit és poc habitual i poc visible; és una càpsula amb el peduncle curt que queda amagada entre els fil·lidis. L’escassa reproducció sexual es compensa per la més freqüent reproducció vegetativa mitjançant fragments arrossegats pel corrent.
Fontinalis antipyretica viu en aigües netes i relativament fredes, on facilita la presència de macroinvertebrats aquàtics. Fontinalis antipyretica és l’única molsa que apareix al magnífic llibre “Plantas Medicinales – El Discórides renovado” de Pius Font i Quer. Però l’aparició al llibre de les plantes medicinals i el seu adjectiu específic no es deuen a raons científiques, sinó a la tradició de la teoria del signe que, del fet que Fontinalis antipyretica fos una planta que prosperés en aigües fredes, va deduir que faria baixar la febre dels malalts.
A la comarca de Bages, Fontinalis antipyretica viu sobretot als recs d’obra que condueixen aigua neta i dolça derivada en trams curts dels rius Cardener o Llobregat. Les imatges són preses al Pla de les Hortes, a Súria, als canals que distribueixen l’aigua presa del Cardener poc abans de que la seva salinitat pugi sobtadament per la filtració de salmorra procedent del runam salí miner del Fusteret.
fotos Jordi Badia]
- Vegeu l’article Teoria del signe, de Jordi Badia.