La moreneta meridional (Aricia cramera) –sí, moreneta com la Mare de Déu de Montserrat- és una de les espècies de papallona de la família licènids. El neologisme de moreneta s’aplica a qualsevol papallona del gènere Aricia seguit d’un adjectiu que identifica –si es pot- cadascuna de les espècies, totes molt semblants. La moreneta meridional és pròpia de terra baixa, en contraposició a espècies d’hàbitat muntanyenc.
El revers de les ales de les morenetes és com el de les blavetes, és a dir, d’un ocre o beix indefinit amb una línia de taques taronja a la vora exterior i diversos ocels a l’interior (foto 2ª), mentre que l’anvers és generalment marró amb la mateixa línia de taques taronja (foto 1ª), com el de les femelles de la blaveta comuna (Polyommatus icarus) i de la blaveta lluent (Lysandra bellargus). Vista per l’anvers, la moreneta meridional es diferencia de les femelles de la blaveta comuna perquè té matís blau als pèls del tòrax, però no a les escates de la base de les ales. Vista pel revers, la moreneta meridional s’identifica perquè té els dos primers punts negres de la sèrie discal de l’ala posterior junts i desplaçats cap endavant. A més, el serrell de la vora de les ales de la moreneta meridional no és blanc uniforme com el de la blaveta comuna, sinó interromput per bandes negres, com en un tauler d’escacs.
La imatge 2ª mostra un mascle de moreneta meriodional -es reconeixen els mascles pel matís blau a la base del revers de les ales que les femelles no tenen- posat en una inflorescència de senet de pobre (Globularia vulgaris).
Les erugues de moreneta meridional s’alimenten de plantes del gènere Helianthemum de la família cistàcies i dels gèneres Erodium i Geranium de la família geraniàcies. Aquestes erugues s’associen amb formigues que les protegeixen a canvi del suc ensucrat que segreguen.
[fotos Pere Moraleja]
- Consulteu la blaveta comuna (Polyommatus icarus) per més detalls de la família Lycanidae.