La moreneta meridional (Aricia cramera) –sí, moreneta com la Mare de Déu de Montserrat- és una de les espècies de papallona de la família licènids. El neologisme de moreneta s’aplica a qualsevol papallona del gènere Aricia seguit d’un adjectiu que identifica –si es pot- cadascuna de les espècies, totes molt semblants. La moreneta meridional és pròpia de terra baixa, en contraposició a espècies d’hàbitat muntanyenc.
El revers de les ales de les morenetes és com el de les blavetes, és a dir, d’un ocre o beix indefinit amb una línia de taques taronja a la vora exterior i diversos ocels a l’interior, mentre que l’anvers és generalment marró amb la mateixa línia de taques taronja, com el de les femelles de la blaveta comuna (Polyommatus icarus) i de la blaveta lluent (Lysandra bellargus). La moreneta meridional es diferencia de les femelles de blaveta comuna perquè només mostra color blau als pèls del tòrax, però gens a les escates de les ales, i perquè el serrell de la vora no és blanc uniforme sinó interromput per bandes negres, com en un tauler d’escacs.
Les erugues de moreneta meridional s’alimenten de plantes del gènere Helianthemum de la família cistàcies i dels gèneres Erodium i Geranium de la família geraniàcies. Aquestes erugues s’associen amb formigues que les protegeixen a canvi del suc ensucrat que segreguen.
Consulteu la blaveta comuna (Polyommatus icarus) per més detalls de la família Lycanidae.
[foto Pere Moraleja]