El musclo zebra o musclo zebrat (Dreissena polymorpha) és un mol·lusc bivalve d’aigua dolça, inclòs a la llista mundial de les 100 espècies invasores més perjudicials.
El musclo zebra té les valves de forma triangular semblants a les dels musclos de mar comestibles (Mytilus edulis) però de mida menor, fins a 3,5 cm de longitud per 2 cm d’amplada, i de color marró amb línies concèntriques de tons més clars i d’amplada variable. L’angle de la base fa uns 60º i les valves són bombades. Les bandes de colors solen ser fines i concèntriques als exemplars joves, com els individus de fins a 2 cm que mostren les imatges, i amples i en ziga-zaga als exemplars més adults als quals escau millor el nom de musclo zebra. En qualsevol cas, el musclo zebra és realment polimorf respecte al color de les valves, tal com indica el seu adjectiu específic.
Com el musclo de mar, el musclo zebra adult es fixa mitjançant els filaments segregats per la glàndula del bissus a qualsevol substrat sòlid de dins de l’aigua: el fons, cordes d’àncores, bucs d’embarcacions, parets internes de conduccions i dipòsits, plantes aquàtiques… Pot constituir poblacions molt nombroses i denses. Les larves, en canvi, són completament mòbils; viuen al plàncton i, a diferència de les nàiades, no passen per l’estadi de larva gloquidi paràsita de peixos. La distribució del musclo zebra s’expandeix fàcilment mitjançant les larves planctòniques. Un musclo zebra femella és fèrtil a les 6 o 7 setmanes després d’haver-se fixat al substrat. A cada cicle reproductiu allibera de 30.000 a 40.000 ous que sumen més d’un milió per any. L’adult pot viure de 4 a 5 anys. Amb aquests números es fa evident que el musclo zebra és una espècie extremadament prolífica, una característica pròpia de les espècies més invasores.
El musclo zebra adult s’alimenta de fitoplàncton que obté per filtració. Les aigües amb una població important de musclo zebra esdevenen per aquest motiu més clares. D’altra banda, una població abundosa de musclo zebra altera completament l’ecosistema, evita el creixement de fitoplàncton amb les conseqüències de que s’ensorra tota la xarxa tròfica i de que no s’eliminen els nutrients de l’aigua, desplaça les nàiades autòctones, obstrueix conduccions i degrada els substrats on es fixa per l’efecte de la incrustació o fouling.
El musclo zebra és una espècie d’ampli espectre ecològic, molt tolerant a canvis de la qualitat i de la temperatura de l’aigua, i que pot viure indistintament en aigües dolces i aigües salobres. S’ha comprovat que el musclo zebra resisteix en vida fins a 7 dies fora de l’aigua.
El musclo zebra és una espècie originària d’Europa Oriental i de l’àrea del mar Caspi que progressivament s’ha estès per Europa i Amèrica. El musclo zebra ha colonitzat els Grans Llacs d’Amèrica del Nord, en alguns casos amb resultats catastròfics. L’any 2001 es va trobar el musclo zebra al riu Ebre, amb les poblacions més grans als embassaments de Riba-roja i Flix, des d’on s’ha escampat per tota la conca. Les poblacions més grans de musclo zebra al riu Ebre es mantenen al tram que va des de Riba-Roja fins a Amposta. L’any 2011 es va detectar el musclo zebra a l’embassament de La Baells, al riu Llobregat.
Segons dades de l’empresa municipal Aigües de Manresa que fa un seguiment del musclo zebra a l’estany de L’Agulla, el gran dipòsit d’aigua del Llobregat transportada per la Séquia de Manresa, el musclo zebra s’hi va detectar per primera vegada l’any 2016. Se n’hi van trobar més exemplars als anys 2017 i 2021, però no en les prospeccions dels anys intermedis. El 2022, el musclo zebra va aparèixer al dipòsit d’aigua crua de la planta potabilitzadora de Pineda de Bages que també rep l’aigua de la Séquia. Finalment, el gener del 2023 amb el buidatge de l’estany per tasques de manteniment se’n van eliminar molts exemplars a la zona de l’embarcament, i també a l’entrada de la planta potabilitzadora a Manresa ciutat.
A més del seguiment per Aigües de Manresa, el musclo zebra es va trobar l’agost del 2022 al ramal de la Séquia construït amb finalitat didàctica al Centre de l’Aigua de Can Font (fotos 1ª i 2ª) i el febrer del 2024 s’ha trobat en una bassa particular de reg al Poal (foto 3ª). Aquestes dues localitats són a Manresa, en aigua que arriba per ramals secundaris de la Séquia de Manresa.
Tot indica que el musclo zebra esdevindrà un maldecap afegit a la Séquia de Manresa, a l’estany de L’Agulla, a l’extensa xarxa de regadiu de Manresa i als canals i a les instal·lacions de les minicentrals hidroelèctriques del Llobregat. El cranc de riu americà (Procambarus clarkii) i el cranc senyal (Pacifastacus leniusculus), ambdós també forans com el musclo zebra, poden ser molt bons aliats per prevenir la proliferació del musclo zebra a la xarxa d’aigua de la Séquia de Manresa.
[fotos Krishna Sivillà (1ª i 2ª) i Elena Colell (3ª), identificació Àlex Pérez Ferrer]