Anodonta cygnea és un gran bivalve d’aigua dolça del grup de les nàiades o unionoides, que viu als fons fangosos d’aigües tranquil·les d’Europa i Sibèria, on s’alimenta de plàncton, detritus, diatomees bentòniques, cianobacteris, algues verdes i diversos microorganismes. Pot arribar a fer 26 cm de llarg (l’exemplar gros de la foto en fa 17) i a viure fins a 20 anys.
Les nàiades viuen enterrades parcialment en substrats tous a quasi totes les aigües dolces del món, i es caracteritzen per un cicle vital complex. Els espermatozoides entren amb el corrent inhalant a la cavitat pal·leal, on fecunden els òvuls, i els zigots es desenvolupen dintre les brànquies fins que arriben a l’estadi de larva gloquidi semblant a un petit bivalve amb un múscul adductor gran i únic, i espines o ganxos a l’extrem lliure de les valves. Els gloquidis, un cop són emesos, per continuar vius han d’agafar-se al cos d’un vertebrat aquàtic, normalment un peix ossi, l’epiteli del qual engloba el petit paràsit mentre aquest comença una metamorfosi; quan el bivalve ja comença a assemblar-se a l’adult, però encara té el peu ciliat, trenca el quist i cau al fons, on ha de trobar un substrat dur per adherir-s’hi mitjançant un bissus (grup de fibres), fins que completa la segona metamorfosi. Llavors, amb la glàndula del bissus atrofiada, repta fins a trobar un lloc adient per a la vida pròpia dels adults. La larva gloquidi paràsita permet a les nàiades colonitzar aigües amunt. Anodonta cygnea és hermafrodita i en cada posta pot produir entre 200.000 i 600.000 gloquidis.
Com totes les espècies de la subfamília anodontins, no té dents a la xarnera (frontissa de les valves). El seu nom genèric, que significa ‘sense dents’, fa referència a aquest fet.
Els exemplars de la foto 1ª, juntament amb uns 600 més, van ser trobats al fons del gran dipòsit d’aigua, anomenat “llac”, del parc de l’Agulla de Manresa, quan va ser buidat a final de febrer de 2011 (foto 2ª). És probable que hi arribessin en forma de larva transportats per peixos que van baixar per la Séquia de Manresa provinents de la resclosa del riu Llobregat que hi ha prop del castell de Balsareny, perquè se sap que en aquest canal hi són presents com a mínim des de l’any 2008, però també hi podrien haver arribat dins de peixos d’origen desconegut alliberats al “llac”.
El gener de 2023, l’estany de L’Agulla va ser buidat de nou per fer-hi noves reparacions. La població de nàiades seguia present al llim dels fons del “llac”, d’on van ser rescatades per tornar-les una vegada acabades les obres.
[fotos Florenci Vallès]
- Vegeu l’article El parc de l’Agulla, de Jordi Badia