El nedador d’esquena (Notonecta cf.maculata) és un insecte de l’ordre hemípters, emparentat per tant amb els bernats pudents i xinxes, fàcil de trobar a finals d’estiu en aigües netes sense corrent i amb vegetació aquàtica.
En el seu posat habitual de panxa enlaire, el cos té forma de barca aerodinàmica d’uns 15 mm d’eslora amb els hemièlitres del dors fent la funció de casc i el tercer parell de potes la de rems. Notonecta maculata, l’espècie més citada a Catalunya i probablement també la que mostren les imatges, combina tres colors a la cara dorsal, el verd al cap, el coure als hemièlitres i el negre a l’escut, mentre que la ventral és negra llevat del marge, les potes entre verd pàl·lid i coure i els ulls d’un coure molt més intens. En conjunt és més fosc per la cara ventral que per la dorsal, al revés que la immensa majoria d’animals però en perfecta sintonia amb la seva postura al nedar. Avança a grans braçades del tercer parell de llargues potes.
El nedador d’esquena respira oxigen de l’aire. Periòdicament ha de pujar a la superfície a buscar una bombolla d’aire que guarda en uns replecs de la punta de l’abdomen -l’escena que mostren les imatges. S’alimenta de zooplàncton i d’animals més grans, com larves de mosquit –un fet que el converteix en un aliat molt eficaç pel control de mosquits que es reprodueixen a les aigües estancades- i fins i tot capgrossos. Té les peces bucals transformades en un estilet per picar, per això s’anomena també vespa d’aigua.
Després de l’aparellament, la femella pon els ous dels quals surten nimfes, morfològicament semblants als adults, que passaran per 5 estadis abans d’arribar al d’adult.
Malgrat viure habitualment dins de l’aigua, sorprenentment el nedador d’esquena pot mantenir-se també a la superfície recolzant-se en la tensió superficial i els pèls de les potes, com si fos un sabater. Més sorprenentment encara, conserva la capacitat de volar, de manera que si la bassa on viu s’asseca volarà fins a trobar-ne una altra. No és estrany doncs que el nedador d’esquena es presenti en piscines o en fonts ornamentals.
A més de N.maculata, l’espècie de nedador d’esquena més freqüent i ja descrita, a la península ibèrica se’n coneixen altres properes que es distingeixen pel patró de coloració al dors: N.viridis amb el dors més verd, N.meridionalis amb els hemièlitres d’un coure més intens i N.glauca.
Les fotos han estat obtingudes a la riera de Fontfreda (Mura, PN de Sant Llorenç del Munt i l’Obac).