L’ortiga borda (Lamium flexuosum) és una herba perenne de la família Labiades que no té cap parentiu amb l’ortiga (Urtica dioica), però sí una semblança increïble en la seva part vegetativa.
L’ortiga borda fa tiges de secció quadrangular, erectes, de fins a mig metre d’alçada, amb fulles oposades a intervals regulars. Les fulles tenen pecíol curt i limbe ovat poc més llarg que ample, amb la punta aguda i el marge dentat. Tota la planta és d’un verd fosc i és plena de pèls eriçats, amb l’aspecte d’una ortiga. Però, a diferència de l’ortiga de debò, els pèls de l’ortiga borda no són urticants.
La floració desfà el possible malentès. Per sobre de les parelles de fulles en posició alta es formen verticil·lastres de 4-8 flors grans i vistoses que no tenen res a veure amb les flors discretes de les ortigues que són pol·linitzades pel vent. Les flors de l’ortiga borda tenen un calze en forma de copa que continua en 5 dents rígides i una corol·la bilabiada ben blanca amb el llavi superior en forma de casc pilós per fora i el llavi inferior amb dos petits lòbuls laterals i un lòbul terminal més gran, allargat i escotat.
L’ortiga borda viu en ambients humits i frescals, sobretot als boscos de ribera. Al Bages és una espècie molt rara que hem trobat a l’aiguamoll de La Bòbila de Santpedor, però no pas arran d’aigua. Pius Font i Quer, a la Flora del Bages, l’esmenta de Collsuspina.
[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia]