El panical blau (Echinops ritro subsp. ritro) és una d’aquestes herbes punxoses de la família compostes que genèricament i amb poca precisió s’anomenen cards. El panical blau és però una espècie ben característica i fàcil de reconèixer. Es tracta d’una herba perenne d’un o dos pams d’alçada, amb la tija poc ramificada i blanquinosa pel recobriment de pèls i fulles rígides, progressivament més petites a mesura que tirem amunt de la tija, també blanquinoses al revers i repetidament lobulades amb cadascun dels lòbuls acabat en espina. A les acaballes d’estiu, el panical blau fa al capdamunt de la tija un o més bonics capítols completament esfèrics, d’uns 3 cm de diàmetre, que porten flors blaves, ben separades entre elles i en forma de tub que s’obre per acabar en 5 lacínies estrellades.
El panical blau creix als fenassars, llistonars i joncedes. Malgrat els noms populars en català, cal no confondre el panical blau (Echinops ritro) de terra baixa presentat aquí amb el panical (Eryngium campestre) que creix als mateixos prats, ni amb el panical blau (Eryngium bourgatii) dels prats d’alta muntanya, aquestes dues darreres espècies de la família umbel·líferes.
L’exemplar de panical blau dibuixat per Núñez al reconegut llibre “Plantas Medicinales, el Dioscórides renovado” de Pius Font i Quer curiosament va ser recol·lectat a Manresa, la capital del Bages.
[fotos Efrem Batriu (1ª, 3ª i 4ª) i Jordi Badia (2ª)]