L’hepàtica Pellia endiviifolia es troba a les parets de calcària i als travertins on raja l’aigua de fonts i salts, als racons més ombrívols i més molls. Fa uns tal·lus d’uns 5-6 mm d’amplada, com a màxim de 10 mm per 60 mm de longitud, de color verd intens i brillant, bifurcats de tant en tant i amb els marges lobulats. A la tardor, els tal·lus desenvolupen un marge de lòbuls més petits. A diferència d’altres hepàtiques com Marchantia polymorpha o Conocephalum conicum, Pellia endiviifolia manté la vora del mateix to verd uniforme. Un nervi recorre el centre del tal·lus. El tal·lus és molt prim però a la vegada rígid, de tacte com el d’una làmina de plàstic, amb un punt aspre segurament per precipitació de calcita. Si s’arranca, aviat perd la rigidesa i es torna negre.
Pellia endiviifolia és una planta dioica. L’esporòfit -que no apareix a les imatges- creix als extrems dels tal·lus dels gametòfits femenins; té la forma d’un llumí, amb un peu hialí rematat per una càpsula esfèrica.
[fotos Jordi Badia]