Pheosia tremula és una papallona nocturna de la família Notodontidae, gran amb els seus 55 mm aproximats d’envergadura alar, de cos robust i pilós, i color marró amb bandes blanquinoses a les ales. El seu aspecte és particular. Les ales anteriors són de color marró amb una ampla banda transversal blanca i venes elegantment ressaltades de marró quan el fons és blanc i, a la inversa, de blanc quan el fons és marró. Les ales posteriors són blanques, llevat del marró al voltant de l’angle anal. El tòrax és bombat, d’on prové el neologisme en castellà “jorobada de los chopos”, i molt pilós, igual com el parell de potes davanteres. Les antenes són pectinades amb les ramificacions laterals més llargues i aparents als exemplars mascle -a la foto- que a les femelles.
L’eruga té un cap esfèric molt gran i un angle caudal prominent que insinua una banya com la de les erugues de la família Sphingidae. Durant bona part de la seva vida, l’eruga és verda amb una línia lateral groga puntejada per petits ocels negres al centre de cada segment, però al final del desenvolupament passa a color granat.
Les erugues s’alimenten de fulles de pollancres (Populus sp.), salzes (Salix sp.) i bedolls (Betula pendula). El seu arbre preferit és el trèmol (Populus tremula), d’aquí l’adjectiu específic tremula, tot i que pot defoliar també plantacions d’altres espècies de Populus.
Pheosia tremula aconsegueix dues generacions per any, una amb adults entre març i juny i una altra entre juliol i octubre. Passa l’hivern en fase de pupa enterrada al sòl de la qual, si tot va bé, emergirà adulta a la primavera següent.
[foto Jordi Badia, identificació Jordi Dantart]