El pollancró (Agrocybe aegerita [= A.cylindracea]) és un bolet que surt en flotes de les soques velles o mortes o a la base de troncs de pollancres (Populus nigra), de d’altres arbres del gènere Populus incloent els híbrids utilitzats en plantacions o en jardineria, dels plàtans (Platanus x hybrida) ornamentals dels parcs i passejos urbans, o de qualsevol altra espècie d’arbre de fusta tova.
Té un barret hemisfèric de color bru fosc llis i un peu cilíndric blanc, relativament llarg i gruixut, amb un anell situat molt amunt. Les làmines també són blanques. A mesura que es fa gran, el barret s’aplana i perd intensitat de color, a la vegada que el blanc del peu i de les làmines s’embruta. Si s’asseca, com als exemplars de la foto 7ª, el barret s’esquerda i mostra la carn blanca.
El pollancró apareix una setmana o 10 dies després de pluges intenses, no només a la tardor, de manera que sol fer diverses fructificacions durant l’any. A més de trobar-se espontani, el pollancró es cultiva. És un bon comestible, tot i que amb poca tradició entre els boletaires catalans.
Cal no confondre el pollancró amb el pollancró escamós (Pholiota populnea) que té la cutícula del barret blanquinosa i plena d’escames blanques o de color rovell. Ambdós bolets pertanyen a la família estrofariàcies i creixen sobre troncs de pollancre, però mentre que el pollancró és comestible apreciat, el pollancró escamós no ho és.
[fotos Florenci Vallès i Jordi Badia (1ª, 2ª, 3ª i 4ª) i Montserrat Porta i Jordi Badia (5ª, 6ª, 7ª, 8ª i 9ª)]