La reineta (Pseudotachea splendida) és un cargol de la família Helicidae, la que agrupa els cargols que tradicionalment es mengen a Catalunya i a la resta de la meitat oriental de la península ibèrica: el cargol bover (Cornu aspersum) -el cargol comestible per excel·lència-, el cargol vinyal o el jueu (Otala punctata), la monja o el cristià (Eobania vermiculata) i el cargol ratllat (Cepaea nemoralis).
La conquilla de la reineta mesura 15-20 mm de diàmetre -com a màxim 24 mm- per 8-11 mm d’alçada -màxim 13 mm. La forma és relativament plana, amb 3,5-4 voltes, l’obertura oval amb el marge llis i els llavis poc prominents i, als exemplars adults, el melic poc perceptible. El color de fons és esblanqueït o d’ivori, brillant, i la majoria d’individus, però no pas tots, tenen línies o bandes de color marró. El patró de coloració més característic de la reineta és amb 3 bandes a cada espira, el patró que mostra l’exemplar de la imatge. Mentre que la reineta (Pseudotachea splendida) té la vora de l’obertura de color clar perquè les bandes fosques acaben poc abans de l’obertura, el cargol ratllat (Cepaea nemoralis), amb el qual fàcilment es pot confondre, sol tenir-la marró fosc per una franja transversal.
La reineta viu a les pinedes de pi blanc, a les brolles i a les màquies arbustives. La seva distribució abasta el terç est de la península ibèrica, des d’Almeria fins al sud de França incloent l’illa de Mallorca.
[foto Jordi Badia, identificació Àlex Pérez Ferrer]