El rossinyol pàl·lid o rossinyol de sureda (Cantharellus pallens [= C.subpruinosus]) és un bolet que passaria per ser el més conegut rossinyol comú (Cantharellus cibarius) si no fos pel color del barret com de llimona, mentre que el del rossinyol comú és més de taronja. Dues subtils diferències morfològiques més són que el peu del rossinyol pàl·lid sol ser més afuat a la base i que a la part alta, sota els replecs que simulen làmines, es taca de taronja al contacte.
El rossinyol pàl·lid surt als alzinars, a les rouredes i sobretot a les suredes, tot i que no hi suredes a la comarca de Bages. Al Bages, el rossinyol pàl·lid és un bolet característic dels alzinars del P.N. de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. En canvi, el rossinyol comú és més habitual de pinedes muntanyenques de pi roig, malgrat que es troba també en rouredes i altres boscos planifolis.
El rossinyol pàl·lid és un bolet comestible excel·lent, però menys perfumat i menys gustós que el rossinyol comú.
Complicant més la situació, existeix encara Cantharellus ferruginascens, un tercer rossinyol en discòrdia, més prim, de color pàl·lid que a vegades inclou un matís rosat i amb taquetes de color rovell aquí i allà, sobretot a la base del peu. C.ferruginascens és igualment bon comestible i viu als alzinars.
Tal com el nom popular de rovelló s’aplica indiscriminadament al rovelló comú (Lactarius sanguifluus) i al rovelló pinetell (L.deliciosus), el nom de rossinyol s’aplica a les 3 espècies esmentades: el rossinyol comú (Cantharellus cibarius), el rossinyol pàl·lid (C.pallens) i el rossinyol d’alzinar (Cantharellus ferruginascens).
[foto Jordi Badia]