Els megalòpters són un petit ordre d’insectes distribuïts principalment en àrees tropicals, subtropicals i temperades que estan lligats a ambients aquàtics. El seu nom al·ludeix a la gran mida que tenen algunes espècies, però a les nostres contrades són insectes de mida més aviat petita. A Catalunya només tenim representants de la família Sialidae que, de fet, és l’única present a tota Europa.
Els megalòpters tenen dos parells d’ales membranoses molt semblants entre si, normalment monocromàtiques i fosques, amb nombrosa venació i sense pterostigma. Les ales posteriors es diferencien de les anteriors per ser més amples a la base. En repòs ambdós parells d’ales es pleguen en forma de teulada damunt l’abdomen. Al cap s’observa un aparell bucal mastegador ben desenvolupat, unes antenes filiformes (pectinades en alguns mascles) inserides a prop de la boca i un parell d’ulls compostos acompanyats o no de tres ocels. Als sexes cal destacar la presència d’un curt ovopositor a les femelles i de cercs en alguns mascles.
La vida dels imagos dels megalòpters és curta, com a molt viuen un parell de setmanes, cal espavilar-se i aparellar-se ràpidament. Després de la còpula, les femelles dipositen els ous damunt de fulles o pedres properes a l’aigua. De la desclosa apareixen unes larves que es dirigeixen cap a l’aigua, doncs les larves dels megalòpters són aquàtiques i respiren gràcies a unes traqueobrànquies situades a l’abdomen. Viuen al fons de l’aigua, al fang, i depreden tota mena de larves d’altres insectes i invertebrats. Al cap de dos anys, surten de l’aigua, s’enterren al sòl i construeixen una cambra on finalitzen la metamorfosi.
La família dels siàlids es caracteritza per l’absència d’ocels al cap. Són espècies de vida diürna, sobretot se les veu al matí, que malgrat ser poc actives es van alimentant de pol·len i nèctar. A Catalunya només es troben dues espècies, Sialis lutaria i S. fuliginosa. La fotografia es va fer a mitjans d’abril a la vora de les tranquil·les aigües de la Séquia de Manresa.
[foto Xavier Adot]