Spergularia diandra (= S.salsuginea) és una petita herba anual de la família cariofil·làcies, especialista en créixer damunt dels sòls salins. És una planta delicada, de tiges, fulles i peduncles florals molt fins, tot de mida capil·lar. Les fulles, filiformes i sense pecíol, es disposen per parelles oposades amb estípules escarioses que embolcallen el punt d’inserció a la tija. Les flors són petites, nombroses i d’aspecte estrellat, portades per peduncles llargs i distribuïdes en una inflorescència cimosa i laxa. Tenen 5 pètals rosats i estrets, més curts que els sèpals, i només 2 o 3 estams. El fruit és una càpsula plena de minúscules granes en forma de llentia sense ala.
S.diandra era una planta rara al Bages a començaments del segle XX, quan Pius Font i Quer va redactar la seva flora comarcal. Actualment és una de les plantes més habituals als sòls salinitzats per la mineria de potassa, on a la primavera pot fer bones esteses. Als mateixos ambients poden trobar-s’hi dos congèneres més, S.media i S.marina, amb els quals fàcilment es poden confondre. S.maritima és la més robusta, perenne, amb fulles cilíndriques i flors més grans, amb pètals ovats més llargs que els sèpals i les granes alades. S.marina és de mida mitjana i es caracteritza sobretot pels pèls glandulars a la inflorescència i els pètals bicolors, blancs a la base i rosats a la punta. A més, al Bages hi ha S.rubra, l’espècie més comuna, estesa i amb diferents subespècies, pròpia de sòls nitrogenats més que no pas salins.
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu l’article Les plantes halòfites dels sòls salats del Bages, de Jordi Badia.