




La violeta de bosc (Viola alba ssp.dehnhardtii) és una de les escasses herbes de l’alzinar. Amb l’arribada dels primers dies assolellats de febrer, la violeta floreix i acoloreix els racons ombrívols del bosc. Manté la floració de febrer a maig. Les flors tenen dos pètals dirigits amunt i tres avall, el central dels quals segueix enrera en forma d’esperó. Més avançada la temporada la reconeixerem per les fulles en forma de cor, de marge una mica dentat o crenat i amb el pecíol molt llarg.
Existeixen diverses espècies semblants a la violeta de bosc, les més freqüents són la violeta silvestre (Viola sylvestris), la violeta vinosa (Viola willkommii) i Viola hirta, totes elles pròpies dels boscos caducifolis, i Viola suavis ssp.catalonica del bosc de ribera i que sol tenir les flors blanques.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª, 3ª i 4ª) i Florenci Vallès (5ª)]