Viola suavis ssp.catalonica, a la que denominarem amb el neologisme de viola suau, és una violeta boscana de flor blanca pròpia dels boscos de ribera, particularment de l’albereda, que floreix al mesos de febrer i març abans de quedar ombrejada per les capçades renovades dels arbres.
La sistemàtica del gènere Viola és complexa i la identificació dels exemplars poc segura. Viola suavis s’assembla molt com a mínim a V.alba, V.odorata i a V.hirta. Cap d’aquestes 4 espècies fa tiges ramificades, sinó que totes les fulles neixen d’una roseta. V.suavis, V.odorata i V.alba fan estolons llargs i verds que solen arrelar a l’any següent, V.hirta no. Un caràcter que s’utilitza per separar les espècies és la morfologia de les estípules situades a la base on neixen tots els pecíols de les fulles i els peduncles florals. Viola suavis té estípules de forma el·líptica amb cilis de longitud desigual als marges (fotos 4ª i 5ª), V.alba i V.hirta tenen estípules més estretes, lanceolades i amb cilis llargs i V.odorata té les estípules més amples, ovades, amb els cilis més nombrosos i més curts. Però el detall de les estípules no és un caràcter que s’observi a primera vista, per tant cal prendre amb precaució les dades existents. El cultiu de violetes en jardineria, sobretot de Viola odorata, contribueix a aquesta complexitat.
Viola suavis té formes de flors blaves o violetes i de flors ben blanques. Les poblacions de violetes boscanes atribuïbles a V.suavis que viuen a la Catalunya central, homogènies per les seves flors blanques i pel port relativament robust, s’han classificat com a Viola suavis ssp.catalonica, una subespècie característica d’aquesta contrada enmig de la variabilitat de les violetes i en particular de V.suavis.
Les fulles de Viola suavis ssp.catalonica són arrodonides amb el marge crenat i forma de cor a la base amb les orelletes relativament grans, de manera que poden quedar lleugerament superposades o donar forma còncava al limbe. Les fulles són lluents per la quasi absència de pèls. Les flors són poc oloroses. Viola suavis ssp.catalonica té port relativament gran i sol ocupar extensions a base d’escampar-se mitjançant estolons.
Hem trobat Viola suavis ssp.catalonica formant poblacions abundoses a les alberedes del Cardener entre can Pocoli i Sant Pau i a les del tram més baix de la vall de Rajadell, al terme municipal de Manresa, i tan sols un exemplar a l’obaga del riu Calders, prop de la Colònia Jorba. Anteriorment havíem classificat aquestes poblacions com Viola alba ssp.scotophylla, però un examen més acurat i les noves citacions de V.suavis ssp.catalonica a localitats properes ens han fet revisar i esmenar la classificació anterior. Cal dir també que no hi ha unanimitat en la sistemàtica del gènere Viola sobretot en els tàxons infraespecífics que responen a races locals de límits difusos, i que Viola suavis ssp.catalonica és un tàxon més reconegut a Catalunya que a cap altre indret.
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu d’altres espècies de violetes boscanes: Viola alba ssp.dehnhardtii, V.hirta, V.sylvestris i V.willkommii.
- Vegeu l’article Flors albines, de Jordi Badia.