L’arna de les ombres anguloses (Phlogophora meticulosa) és una papallona nocturna de mida relativament gran, de 45-55 mm d’envergadura alar, i de forma i patró de coloració característics que la fan fàcilment identificable entre les 517 espècies de la seva família Noctuidae registrades a Catalunya per Jordi Dantart (2020). L’arna de les ombres anguloses té el … Llegiu més
Chrysolina peregrina és un escarabat de la família Chrysomelidae que, amb les 37.000 espècies comptabilitzades per ara, és una de les més extenses de l’ordre dels coleòpters. Els crisomèlids són herbívors sovint molt especialitzats que s’alimenten només d’una sola o d’unes poques espècies properes de plantes. Entre els casos de crisomèlids que s’alimenten exclusivament d’una … Llegiu més
L’alzina del Mas Pujol Nou és un arbre monumental de Catalunya que pren el nom de la propietat del terme d’Artés on està situada, entre la carretera C-25 o eix transversal de Catalunya i la riera Gavarresa. La gran alzina és a la plana de la riba esquerra de la Gavarresa, enfront de l’extrem sud-oest … Llegiu més
Oenothera lindheimeri (= Gaura lindheimeri), coneguda en castellà amb el nom de “gaura”, és una planta herbàcia que supera el metre d’alçada i que dura uns pocs anys, usada com a ornamental per l’abundància, persistència i bellesa de la seva floració. Pertany a la família de les onagràcies (= Oenotheraceae). A més de ser als … Llegiu més
Mythimna unipuncta és una papallona de color marró força homogeni i discret, pilosa, d’una envergadura alar d’uns 4 cm, com moltes espècies més de l’extensíssima família Noctuidae. Mythimna unipuncta s’identifica per la presència d’un punt blanc a centre de les ales anteriors, a la bifurcació de la nervació on arranca la vena V4. Més enllà … Llegiu més
L’amarant blanc o marxant blanc (Amaranthus albus), conegut també en català amb el nom inapropiat de blet blanc que s’aplica sobretot a Chenopodium album, és una herba anual, molt ramificada, de fins a mig metre d’alçada, que a la 2ª meitat de l’any apareix a les vores de camins i als rostolls. L’aspecte poc atractiu … Llegiu més
Coprinopsis lagopus (= Coprinus lagopus) és una de les espècies de bolet de femer que creix solitari o en grup en horts i terrenys herbosos molt adobats. Coprinopsis lagopus és un bolet fràgil i de cicle ràpid, que l’endemà d’haver-lo vist ja estarà malmès o no hi serà. Té un peu cilíndric, esvelt, de color … Llegiu més
La cuagra, cualbra o llora d’alzina (Russula ilicis) és una de les nombroses espècies del gènere Russula que surten en indrets amb alzines o roures en terres mediterrànies, unes condicions molt comunes als terrenys forestals de les comarques de Bages i Moianès. En aquestes comarques s’aplica el nom de cuagra a qualsevol de les espècies … Llegiu més
La molínia (Molinia caerulea ssp.arundinacea [= M.coerulea ssp.arundinacea]) és una gramínia perenne i esponerosa dels prats montans humits. L’adjectiu específic caerulea fa referència al to violaci de la panícula que ve de les glumes, de la vora dels lemmes, dels estigmes i de les anteres dels estams. L’adjectiu subespecífic arundinacea indica semblança de la molínia … Llegiu més
Polypodium interjectum (= P.vulgare ssp.prionodes) reuneix característiques morfològiques intermèdies entre les altres dues espècies de polipodi també presents a les comarques de Bages i Moianès: el polipodi meridional (P.cambricum [= P.vulgare ssp.serrulatum]), l’espècie més freqüent, i el polipodi de muntanya (P.vulgare, [= P.vulgare ssp.vulgare]). El nom popular de polipodi s’aplica indiscriminadament a totes les espècies … Llegiu més
La font de l’Angla queda aixoplugada per un rodal de roures (Quercus pubescens). D’entre aquests roures, un d’ells destaca per la seva bella estampa, el port més gran, pel tronc dret i gruixut que es bifurca en dues portentoses branques germanes, i per la capçada equilibrada: és el roure de la font de l’Angla, catalogat … Llegiu més
La font del Boixar és al vessant de l’esquerra o vessant sud del riu Calders, a només uns 200 metres cap a l’oest de la més coneguda font de l’Angla, en terme municipal de Calders -i per tant comarca del Moianès-, ja molt a prop del terme de Navarcles. S’arriba a la font del Boixar … Llegiu més
La font de la Cura és una font natural amb tots els elements d’una font tradicional, malgrat estar situada al nucli urbà de Navarcles. La roca calcària dura i d’origen marí fa una cinglera en forma d’amfiteatre obert cap al riu Calders a un centenar de metres enllà de la resclosa del llac de Navarcles. … Llegiu més
L’enciamet o dolceta (Samolus valerandi) és una herba tendra, de la família de les primulàcies, que creix a les fonts, als degotalls i als sòls inundats o molt humits en indrets ombrívols, sovint acompanyant a la capil·lera (Adiantum capillus-veneris). L’enciamet és una herba perenne. Inicialment fa una roseta de fulles simples, de contorn obovat de … Llegiu més
Cylindromyia brassicaria és una mosca d’aspecte ben original, de la família Tachinidae. Té un cos cilíndric de 10-12 mm, del qual sobresurten, de davant al darrere, els ulls d’un marró granat pels laterals del cap, el parell d’ales que combinen el to taronja vora la costa amb el gris translúcid més general, els balancins circulars … Llegiu més
L’enotera rosa (Oenothera rosea) és una herba de fins a mig metre d’alçada amb la base molt lleugerament llenyosa, de la família de les onagràcies i que floreix des de finals d’estiu fins a començaments de tardor. El seu cicle vital és anual o d’uns pocs anys, però floreix ja des del primer any. L’enotera … Llegiu més
Cacoecimorpha pronubana, coneguda com a cacoècia en l’argot de les plagues hortícoles i els tractaments fitosanitaris, és una petita papallona de color marró ataronjat, de la família Tortricidae. Els adults tenen les ales anteriors llargues, amb el marge extern rectangular i acabat en serrell. Els mascles mesuren 7-8 mm; es distingeixen de les femelles per … Llegiu més
Megachile argentata (= M.pilidens) és una petita abella força comuna al nostre àmbit territorial. Té una longitud d’entre 8 i 10 cm i el tegument de color negre. Les femelles -a les imatges- presenten als terguits unes estretes bandes piloses blanquinoses, tot i que les dues primeres bandes són lleugerament marronoses als exemplars joves com … Llegiu més
El patinador camacurt (Velia caprai) és un heteròpter que, com el conegut sabater (Aquarius najas), llisca sobre l’aigua valent-se de la tensió superficial; però que se’n diferencia clarament per ser més petit i, com el seu nom en català indica, per tenir les potes de mida normal, no pas excepcionalment llargues. Algunes publicacions es refereixen … Llegiu més
Trithemis annulata és una libèl·lula del subordre Anisoptera que destaca per l’elegància del color vermell violaci dels mascles. Trithemis annulata té l’abdomen lleugerament aplanat, però menys que Crocothemis erythraea, l’espècie comuna amb la qual més fàcilment es podria confondre, els mascles de la qual són vermell escarlata, sense matís violaci o lilós. Els mascles adults … Llegiu més
Lythria purpuraria és una papallona petita, de poc més de 2 cm d’envergadura alar, de l’extensíssima família Geometridae. Lythria purpuraria s’identifica pel color marró ataronjat general, amb les ales anteriors decorades amb dues franges transversals de color magenta que comencen a la costa i acaben abans d’arribar al marge intern. Però hi ha variabilitat entre … Llegiu més
La cortadèria o els plomalls (Cortaderia selloana) són una herba gramínia de port molt gran, perenne, que fa una gran tofa de fulles en forma de cinta de la qual, a la segona meitat de l’any, s’enlairen nombrosos plomalls blancs. La cortadèria té una base extensa, atapeïda de brots plens de fulles basals com cintes … Llegiu més
Amb el nom de tamariu es coneixen els arbres i arbustos del gènere Tamarix; però per discriminar entre espècies i tàxons infraespecífics de tamariu cal filar prim. Els tamarius són arbres no gaire alts o arbustos molt ramificats en una munió de branques fines, llargues, flexibles i cobertes de fulles en forma de esquames imbricades … Llegiu més
El gat o gat domèstic (Felis silvestris catus [= Felis catus]), el més popular entre els animal de companyia, és l’única espècie de felí domesticada, i encara no del tot. A més dels gats plenament casolans, hi ha aquells que viuen més o menys assilvestrats en colònies alimentades per humans. Tots ells, poc o molt, … Llegiu més
El pujol de La Mata és un cim de conglomerat, de forma cònica, punxegut i complicat d’enfilar-s’hi, ben diferent de les formes allargassades i arrodonides que tenen la majoria de turons de la mateixa àrea del parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, com el Montcau o el turó de Tres … Llegiu més
La bassa de La Mata està situada a la carena principal de la serra de l’Obac, no gaire lluny de la casa de La Mata que acull les oficines del parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac. S’hi arriba pel sender o per la pista que surten de coll d’Estenalles en … Llegiu més
La font Freda es troba a la part alta de la serra de l’Obac, prop de la capçalera del torrent de Fontfreda al qual dona nom, a 840 metres d’altitud. El cabal de la font és escàs, com és d’esperar tractant-se d’una font situada prop de la carena. La font té un dipòsit a la … Llegiu més
El gènere Altica (= Haltica), de la família Chrysomelidae, comprèn escarabats petits, de cos ovalat d’entre 3 i 5 mm de longitud, íntegrament de color negre amb reflexos metal·litzats de blau, verd o a vegades daurats, que la saviesa popular ha convingut en anomenar saltirons. El gènere Altica té nombroses espècies pràcticament indistingibles si no … Llegiu més
Synaphe punctalis és una arna de la família Pyralidae extensament distribuïda per Europa i comuna, però discreta per la seva mida petita i els seus tons marrons. Synaphe punctalis mesura uns 25 mm d’envergadura alar. En repòs adopta un contorn triangular amb les ales com els dos vessants d’una teulada i les antenes tirades enrere … Llegiu més
En terra de vins no es rar trobar als marges dels camins alguna vinya amb la presència d’aquest petit escarabat. Altica ampelophaga és un coleòpter que pertany a la família Chrysomelidae. De cos globulós, mesura de 4 a 5 mm de longitud i 2 mm d’amplada, i tot ell és d’un color verd blau metàl·lic. … Llegiu més
Orthetrum coerulescens és una espècie de libèl·lula del subordre anisòpters, els mascles de la qual fan honor a l’adjectiu específic coerulescens que significa blau cel; les femelles, en canvi, són de color bronze. Aquests colors es refereixen sobretot a l’abdomen, mentre que el cap i el tòrax no tenen un color tan uniforme. Els mascles … Llegiu més
El cotonet (Planococcus citri) és una de les cotxinilles més comunes a les comarques de Bages i Moianès. Amb el nom genèric de cotxinilla es coneixen aquells insectes que s’alimenten xuclant la saba de plantes i que es protegeixen sota una cuirassa cerosa. Les cotxinilles es classifiquen junt amb els pugons al subordre Sternorrhyncha de … Llegiu més
Els camps de cereals de les comarques de Bages i de Moianès queden en estat de rostoll durant una mitjana d’uns 4 mesos l’any, des de la sega al juny fins a la llaurada a l’octubre, prèvia a la sembra al novembre de les varietats d’ordi d’hivern, les més cultivades. Hi ha però molta variació, … Llegiu més
L’abella gegant de la resina (Megachile sculpturalis) és la primera abella exòtica que s’establí a Europa. Va ser detectada per primer cop al sud de França, a prop de Marsella, l’any 2008. No és la primera vegada que aquesta abella solitària fa el salt des de l’Àsia oriental (Xina, Japó, Corea i Taiwan), doncs al … Llegiu més
L’abocador comarcal del Bages, conegut també amb el nom d’abocador de Bufalvent, està situat a la zona del Malbalç, encarat a sud, al terme municipal de Manresa. S’inicià l’any 1985, aleshores gestionat per la Mancomunitat de municipis del Bages per l’abocador. Del 1985 fins al 1999 s’abocà a l’ara anomenat dipòsit antic, actualment clausurat i … Llegiu més
Rhopalus subrufus és una xinxa de cos petit i estret d’uns 7 mm de longitud. El gènere Rhopalus dona nom a la família Rhopalidae del subordre dels heteròpters. R.subrufus és de color marró rogenc, amb el to rogenc més intens a l’escudet i a les exocòries. El cap és triangular, més ample que no pas … Llegiu més
El damer de la blenera (Melitaea trivia) és un nimfàlid de mida petita. L’anvers de les ales és de color de fons ataronjat fosc esquitxat de taques negres petites distribuïdes segons un patró particular. Tant a les ales anteriors com a les posteriors hi ha a la part basal figures arrodonides tancades i a la … Llegiu més
Megachile maritima és una de les abelles talladores de fulles més grans que podem trobar. Les femelles poden assolir una longitud d’entre 15-18 mm, mentre que els mascles, una mica més xics, arriben als 12-15 mm. La seva mida i la vistositat dels seus colors fan que sigui un del megaquílids més bonics. El cos … Llegiu més
Gonocerus acuteangulatus és una xinxa de la família Coreidae, de cos més aviat allargat de 12-13 mm de longitud i de color marró discret matisat de tons clars o rogencs. Gonocerus acuteangulatus té dues característiques morfològiques que l’identifiquen bé. D’una banda, els angles del pronot són molt marcats, aguts i enlairats. De l’altra, tot el … Llegiu més
El tram central de la vall del riu Calders, des del castell enrunat de Calders fins a la Colònia Jorba, és una successió de meandres enfonsats i recargolats. A la riba interna d’un d’aquests meandres, que a la vegada és la riba dreta o nord del riu, hi ha la plana de Rubió que pren … Llegiu més
El riu Cardener crescut, observat des del Pont Vell de Manresa la tarda del 12.07.2025. El riu baixa ferotge amb un cabal turbulent d’aigua terrosa, arrossegant troncs, canyes i altres objectes. El riu abasta tota l’amplada de la resclosa, des del mur que aguanta la carretera C-1411b fins a la desembocadura del torrent de Sant … Llegiu més
Tipula lateralis és una de les espècies de típula, aquesta mena de mosquits inofensius de potes llarguíssimes. El gènere Tipula és molt extens i són nombroses les espècies comunes a la Catalunya Central. Tipula lateralis mesura uns 20 mm de longitud corporal i força més d’envergadura alar i de longitud de les potes. Les característiques … Llegiu més
Machimus arthriticus és una mosca de la família Asilidae, aquelles que es coneixen en conjunt com a mosques assassines pel seu comportament depredador. M.arthriticus mesura entre 16 i 18 mm de longitud corporal. El tòrax és bombat, com geperut, l’abdomen més llarg que el parell d’ales, i les potes llargues i espinoses. El seu color … Llegiu més
Tolmerus atricapillus és una de les espècies de mosques de la família Asilidae, les conegudes com a mosques assassines, grosses i que es troben a la Catalunya Central. Tolmerus atricapillus mesura de 18 a 20 mm. Té el cos de color general gris clar amb reflexos de bronze o coure a les venes de les … Llegiu més
Bombus ruderatus és una de les espècies d’abellot o borinot (gèn. Bombus) de bona mida i colors contrastats que es veu a les flors i inflorescències. B.ruderatus s’identifica per la disposició de les franges de color de la pilositat. Al tòrax queden ben delimitades 2 franges grogues separades per una franja negra entre les ales, … Llegiu més
Lixus bardanae és un curculiònid amb el cos afuat de 8-12 mm i el rostre allargat en una trompa cilíndrica. Té el pronot i els èlitres coberts d’un polsim de color mostassa que poc a poc es va perdent per deixar veure una pilositat de color gris o bé rogenc com el totxo. La trompa, … Llegiu més
La blatària (Verbascum blattaria) és una blenera (gèn.Verbascum) que es diferencia de les espècies congèneres pel seu port menor, per sota d’1 metre d’alçada, i per ser molt menys pilosa. La blatària és una herba anual o biennal. Les fulles de la base són oblongues, de fins a 20 cm de longitud per 3,5 cm … Llegiu més
Issus coleoptratus és una cigala petita, un insecte de l’ordre dels hemípters i del subordre Auchenorrhyncha que dona nom a la família Issidae. L’adult mesura uns 6,0 mm de longitud. La coloració combina tons marrons críptics. Té un cap petit i sobresortit ocupat en bona part pels ulls esfèrics situats als laterals, un pronot curt … Llegiu més
