setembre 2025

Trithemis annulata

Trithemis annulata

Anisoptera » Libellulidae

Trithemis annulata és una libèl·lula del subordre Anisoptera que destaca per l’elegància del color vermell violaci dels mascles. Trithemis annulata té l’abdomen lleugerament aplanat, però menys que Crocothemis erythraea, l’espècie comuna amb la qual més fàcilment es podria confondre, els mascles de la qual són vermell escarlata, sense matís violaci o lilós. Els mascles adults … Llegiu més

Lythria purpuraria

Lythria purpuraria

Macroheteròcers » Geometridae

Lythria purpuraria és una papallona petita, de poc més de 2 cm d’envergadura alar, de l’extensíssima família Geometridae. Lythria purpuraria s’identifica pel color marró ataronjat general, amb les ales anteriors decorades amb dues franges transversals de color magenta que comencen a la costa i acaben abans d’arribar al marge intern. Però hi ha variabilitat entre … Llegiu més

Gat

Felis silvestris catus

Carnívors » Fèlids

El gat o gat domèstic (Felis silvestris catus [= Felis catus]), el més popular entre els animal de companyia, és l’única espècie de felí domesticada, i encara no del tot. A més dels gats plenament casolans, hi ha aquells que viuen més o menys assilvestrats en colònies alimentades per humans. Tots ells, poc o molt, … Llegiu més

Pujol de La Mata

El pujol de La Mata és un cim de conglomerat, de forma cònica, punxegut i complicat d’enfilar-s’hi, ben diferent de les formes allargassades i arrodonides que tenen la majoria de turons de la mateixa àrea del parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, com el Montcau o el turó de Tres … Llegiu més

Bassa de La Mata

La bassa de La Mata està situada a la carena principal de la serra de l’Obac, no gaire lluny de la casa de La Mata que acull les oficines del parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac. S’hi arriba pel sender o per la pista que surten de coll d’Estenalles en … Llegiu més

Font Freda (Mura)

La font Freda es troba a la part alta de la serra de l’Obac, prop de la capçalera del torrent de Fontfreda al qual dona nom, a 840 metres d’altitud. El cabal de la font és escàs, com és d’esperar tractant-se d’una font situada prop de la carena. La font té un dipòsit a la … Llegiu més

agost 2025

Saltiró (Altica sp.)

Altica sp.

Cucujiformia » Chrysomelidae

El gènere Altica (= Haltica), de la família Chrysomelidae, comprèn escarabats petits, de cos ovalat d’entre 3 i 5 mm de longitud, íntegrament de color negre amb reflexos metal·litzats de blau, verd o a vegades daurats, que la saviesa popular ha convingut en anomenar saltirons. El gènere Altica té nombroses espècies pràcticament indistingibles si no … Llegiu més

Synaphe punctalis

Synaphe punctalis

Microheteròcers » Pyralidae

Synaphe punctalis és una arna de la família Pyralidae extensament distribuïda per Europa i comuna, però discreta per la seva mida petita i els seus tons marrons. Synaphe punctalis mesura uns 25 mm d’envergadura alar. En repòs adopta un contorn triangular amb les ales com els dos vessants d’una teulada i les antenes tirades enrere … Llegiu més

Orthetrum coerulescens

Orthetrum coerulescens

Anisoptera » Libellulidae

Orthetrum coerulescens és una espècie de libèl·lula del subordre anisòpters, els mascles de la qual fan honor a l’adjectiu específic coerulescens que significa blau cel; les femelles, en canvi, són de color bronze. Aquests colors es refereixen sobretot a l’abdomen, mentre que el cap i el tòrax no tenen un color tan uniforme. Els mascles … Llegiu més

Cotonet

Planococcus citri

Sternorrhyncha » Pseudococcidae

El cotonet (Planococcus citri) és una de les cotxinilles més comunes a les comarques de Bages i Moianès. Amb el nom genèric de cotxinilla es coneixen aquells insectes que s’alimenten xuclant la saba de plantes i que es protegeixen sota una cuirassa cerosa. Les cotxinilles es classifiquen junt amb els pugons al subordre Sternorrhyncha de … Llegiu més

Els rostolls

Els camps de cereals de les comarques de Bages i de Moianès queden en estat de rostoll durant una mitjana d’uns 4 mesos l’any, des de la sega al juny fins a la llaurada a l’octubre, prèvia a la sembra al novembre de les varietats d’ordi d’hivern, les més cultivades. Hi ha però molta variació, … Llegiu més

Abocador comarcal del Bages

L’abocador comarcal del Bages, conegut també amb el nom d’abocador de Bufalvent, està situat a la zona del Malbalç, encarat a sud, al terme municipal de Manresa. S’inicià l’any 1985, aleshores gestionat per la Mancomunitat de municipis del Bages per l’abocador. Del 1985 fins al 1999 s’abocà a l’ara anomenat dipòsit antic, actualment clausurat i … Llegiu més

juliol 2025

Rhopalus subrufus

Rhopalus subrufus

Heteroptera » Rhopalidae

Rhopalus subrufus és una xinxa de cos petit i estret d’uns 7 mm de longitud. El gènere Rhopalus dona nom a la família Rhopalidae del subordre dels heteròpters. R.subrufus és de color marró rogenc, amb el to rogenc més intens a l’escudet i a les exocòries. El cap és triangular, més ample que no pas … Llegiu més

Damer de la blenera

Melitaea trivia

Ropalòcers » Nymphalidae

El damer de la blenera (Melitaea trivia) és un nimfàlid de mida petita. L’anvers de les ales és de color de fons ataronjat fosc esquitxat de taques negres petites distribuïdes segons un patró particular. Tant a les ales anteriors com a les posteriors hi ha a la part basal figures arrodonides tancades i a la … Llegiu més

Gonocerus acuteangulatus

Gonocerus acuteangulatus

Heteroptera » Coreidae

Gonocerus acuteangulatus és una xinxa de la família Coreidae, de cos més aviat allargat de 12-13 mm de longitud i de color marró discret matisat de tons clars o rogencs. Gonocerus acuteangulatus té dues característiques morfològiques que l’identifiquen bé. D’una banda, els angles del pronot són molt marcats, aguts i enlairats. De l’altra, tot el … Llegiu més

L’esplanada de roca del riu Calders a Rubió

El tram central de la vall del riu Calders, des del castell enrunat de Calders fins a la Colònia Jorba, és una successió de meandres enfonsats i recargolats. A la riba interna d’un d’aquests meandres, que a la vegada és la riba dreta o nord del riu, hi ha la plana de Rubió que pren … Llegiu més

Riuada al Cardener, 12.07.2025

El riu Cardener crescut, observat des del Pont Vell de Manresa la tarda del 12.07.2025. El riu baixa ferotge amb un cabal turbulent d’aigua terrosa, arrossegant troncs, canyes i altres objectes. El riu abasta tota l’amplada de la resclosa, des del mur que aguanta la carretera C-1411b fins a la desembocadura del torrent de Sant … Llegiu més

Tipula lateralis

Tipula lateralis

Nematocera » Tipulidae

Tipula lateralis és una de les espècies de típula, aquesta mena de mosquits inofensius de potes llarguíssimes. El gènere Tipula és molt extens i són nombroses les espècies comunes a la Catalunya Central. Tipula lateralis mesura uns 20 mm de longitud corporal i força més d’envergadura alar i de longitud de les potes. Les característiques … Llegiu més

Mosca assassina

Machimus arthriticus

Brachycera » Asilidae

Machimus arthriticus és una mosca de la família Asilidae, aquelles que es coneixen en conjunt com a mosques assassines pel seu comportament depredador. M.arthriticus mesura entre 16 i 18 mm de longitud corporal. El tòrax és bombat, com geperut, l’abdomen més llarg que el parell d’ales, i les potes llargues i espinoses. El seu color … Llegiu més

Mosca assassina

Tolmerus atricapillus

Brachycera » Asilidae

Tolmerus atricapillus és una de les espècies de mosques de la família Asilidae, les conegudes com a mosques assassines, grosses i que es troben a la Catalunya Central. Tolmerus atricapillus mesura de 18 a 20 mm. Té el cos de color general gris clar amb reflexos de bronze o coure a les venes de les … Llegiu més

Abellot o borinot

Bombus ruderatus

Apòcrits » Apidae

Bombus ruderatus és una de les espècies d’abellot o borinot (gèn. Bombus) de bona mida i colors contrastats que es veu a les flors i inflorescències. B.ruderatus s’identifica per la disposició de les franges de color de la pilositat. Al tòrax queden ben delimitades 2 franges grogues separades per una franja negra entre les ales, … Llegiu més

Lixus bardanae

Lixus bardanae

Cucujiformia » Curculionidae

Lixus bardanae és un curculiònid amb el cos afuat de 8-12 mm i el rostre allargat en una trompa cilíndrica. Té el pronot i els èlitres coberts d’un polsim de color mostassa que poc a poc es va perdent per deixar veure una pilositat de color gris o bé rogenc com el totxo. La trompa, … Llegiu més

Blatària

Verbascum blattaria

Lamials » Escrofulariàcies

La blatària (Verbascum blattaria) és una blenera (gèn.Verbascum) que es diferencia de les espècies congèneres pel seu port menor, per sota d’1 metre d’alçada, i per ser molt menys pilosa. La blatària és una herba anual o biennal. Les fulles de la base són oblongues, de fins a 20 cm de longitud per 3,5 cm … Llegiu més

Issus coleoptratus

Issus coleoptratus

Auchenorryncha » Issidae

Issus coleoptratus és una cigala petita, un insecte de l’ordre dels hemípters i del subordre Auchenorrhyncha que dona nom a la família Issidae. L’adult mesura uns 6,0 mm de longitud. La coloració combina tons marrons críptics. Té un cap petit i sobresortit ocupat en bona part pels ulls esfèrics situats als laterals, un pronot curt … Llegiu més

Espigueta de bosc

Poa nemoralis

Poals » Poàcies (= Gramínies)

L’espigueta de bosc (Poa nemoralis) és una herba gramínia delicada dels boscos frescals del Pirineu i del centre i nord d’Europa, que a les comarques internes de Catalunya del Bages i el Moianès manté unes poques localitats testimonials condemnades a la desaparició pel canvi climàtic. L’espigueta de bosc és una herba perenne i cespitosa que … Llegiu més

Beosus maritimus

Beosus maritimus

Heteroptera » Rhyparochromidae

Beosus maritimus és una xinxa o bernat de cos estret de 6-7 mm de longitud i colors marró, blanc i negre barrejats que el confonen amb el terra per on es mou, però prou constants per facilitar-ne la identificació. Destaquen les taques blanques: 3 taques petites a l’escutel, 2 taques grans a les còries, i … Llegiu més

juny 2025

Clavellina silvestre

Dianthus multiceps

Cariofil·lals » Cariofil·làcies

La clavellina silvestre (Dianthus multiceps [= D.pungens subsp.multiceps]) és una espècie de clavell endèmica de Catalunya i Andorra que té la major part de la població repartida per la setena regió de Catalunya que comprèn les comarques de Bages, Berguedà, Solsonès i Anoia. La clavellina silvestre és una mata de base llenyosa, perenne, amb una … Llegiu més

Opopònac

Opopanax chironium

Apials » Apiàcies (= Umbel·líferes)

L’opopònac (Opopanax chironium) és una megafòrbia de la família umbel·líferes, una herba robusta que creix a algunes clarianes i vores ombrívoles de camins forestals en territori submediterrani. Amb propietat, el nom d’opopònac designa l’oleoresina de propietats aromàtiques i medicinals que s’extreu de les arrels d’Opopanax chironium, però, a falta d’un altre nom popular, podem utilitzar … Llegiu més

Canal de la Colònia Jorba o de Viladecavalls

El canal de la Colònia Jorba o de Viladecavalls és una obra intrèpida i colossal promoguda per l’empresari manresà Pere Jorba Gassó, dirigida per l’enginyer Francesc Vila Pons i construïda entre els anys 1903 i 1913. La funció del canal va ser fer arribar aigua per sobre de la central hidroelèctrica de la Colònia Jorba … Llegiu més

Pleurota aristella

Pleurota aristella

Microheteròcers » Oecophoridae

Pleurota aristella és una arna, falena o papallona nocturna petita d’aproximadament 10 mm de longitud per 20 mm d’envergadura alar i de la família Oecophoridae. En repòs, amb les ales posades als costats del cos com els dos vessants d’una teulada, té un aspecte estret. Pleurota aristella és una arna molt pilosa, de color marró … Llegiu més

Abella

Hoplitis perezi

Apòcrits » Megachilidae

El gènere Hoplitis està format per abelles solitàries estretament relacionades amb les del gènere Osmia. Ambdós gèneres formen part de la família Megachilidae. Les espècies del gènere Hoplitis només tenen dues cel·les cubitals a les ales anteriors i les escopes estan situades a la part ventral del gàster o metasoma, a més d’altres característiques morfològiques … Llegiu més

Crepis setosa

Crepis setosa

Asterals » Asteràcies (= Compostes)

Crepis setosa és una herba anual de la família de les compostes que passa fàcilment desapercebuda, camuflada entre altres espècies més freqüents que també fan capítols de flors ligulades grogues. L’adjectiu específic setosa n’indica el caràcter més destacat: la planta té setes rígides però no punxoses, d’uns 2 mm de longitud i color clar, a … Llegiu més

Zonitis immaculata

Zonitis immaculata

Cucujiformia » Meloidae

Zonitis immaculata és un escarabat de la família Meloidae, la que conté també als escarabats butllofers. Zonitis immaculata mesura uns 12 mm de longitud. Té el cap, les antenes, les potes i la part ventral negres, mentre que el pronot i els èlitres són de color taronja immaculat, sense matisos ni taques d’altres colors, fet … Llegiu més

Ischnura graellsii

Ischnura graellsii

Zygoptera » Coenagrionidae

Ischnura graellsii, conegut també amb el neologisme de llantió iberomagrebí, és una libèl·lula del subordre Zygoptera, de mida petita, i de comportament generalista que pot viure a gairebé tota mena d’hàbitats aquàtics. El cos és esvelt, amb les ales clarament més curtes que l’abdomen. Com mostra la nitidesa de la imatge, el cap i el … Llegiu més

El Forat Micó (Calders)

El Forat Micó de Calders -no el confongueu amb el Forat Micó de la Muntanya de Sal de Cardona!- és un túnel natural d’uns 10 metres de longitud i d’alçada més que sobrada per passar-hi sense haver d’ajupir-se, i que continua en balma a banda i banda. L’aigua del torrent Fondo de Vilaclara hi salta … Llegiu més

Anthaxia sepulchralis

Anthaxia sepulchralis

Elateriformia » Buprestidae

Anthaxia sepulchralis és un escarabat de la família Buprestidae, de forma ovalada compacta d’uns 7 mm de longitud. Anthaxia és un gènere molt extens. La majoria d’espècies d’Anthaxia són de color verd iridescent, però A.sepulchralis, fent honor al seu nom, és de color negre mat i uniforme, del color del carbó. El cap, el pronot … Llegiu més

Anthaxia dimidiata

Anthaxia dimidiata

Elateriformia » Buprestidae

Anthaxia dimidiata és un escarabat petit de 5-7 mm i cos compacte, de la família Buprestidae, que destaca pels seu color metàl·lic iridescent, com una espurna vivent. El cap, el pronot i el primer terç dels èlitres són de color violeta més o menys fosc, amb zones també verdes que degraden a groc per passar … Llegiu més

Cerfull bord

Anthriscus sylvestris

Apials » Apiàcies (= Umbel·líferes)

El cerfull bord (Anthriscus sylvestris) és una herba esponerosa de la família de les umbel·líferes, biennal o perenne, que a muntanya mitjana es troba als prats de dall i que a la Catalunya Central creix als herbassars de les ribes fluvials. Sol fer al voltant d’1 metre d’alçada. Llueix fulles grans pinnatisectes i umbel·les blanques … Llegiu més

Fil·loxera dels Quercus

Phylloxera cf. quercus

Sternorrhyncha » Phylloxeridae

La fil·loxera dels Quercus (Phylloxera quercus) és un pugó de color taronja que ataca exclusivament als arbres i arbustos del gènere Quercus, sobretot als roures, però també a les alzines i als garrics. Realment no es tracta d’una sola espècie, sinó unes quantes espècies: Phylloxera quercus, P.quercina, P.coccinea i P.glabra, i potser encara d’alguna més d’entre … Llegiu més

Tetragnatha extensa

Tetragnatha extensa

Araneae » Tetragnathidae

Tetragnatha extensa és una aranya característica de les jonqueres i aiguamolls. Té el cos allargat, d’uns 9 mm els mascles i 11 mm les femelles. Les potes són molt llargues, les del 1er parell extremadament llargues, després venen les dels parells 2on i 4rt, i finalment les de 3er parell queden més curtes que la … Llegiu més

Chironomus plumosus

Chironomus plumosus

Nematocera » Chironomidae

Chironomus plumosus és l’espècie per excel·lència de l’extensa família de nematòcers de la família dels quironòmids (Chironomidae), algunes espècies de la qual es coneixen en la fase adulta com a mosquits d’eixam i, no forçosament les mateixes, en fase de larva com a cucs de sang. L’adult de Chironomus plumosus té l’aspecte d’un mosquit de … Llegiu més