Trithemis annulata és una libèl·lula del subordre Anisoptera que destaca per l’elegància del color vermell violaci dels mascles. Trithemis annulata té l’abdomen lleugerament aplanat, però menys que Crocothemis erythraea, l’espècie comuna amb la qual més fàcilment es podria confondre, els mascles de la qual són vermell escarlata, sense matís violaci o lilós. Els mascles adults … Llegiu més
Lythria purpuraria és una papallona petita, de poc més de 2 cm d’envergadura alar, de l’extensíssima família Geometridae. Lythria purpuraria s’identifica pel color marró ataronjat general, amb les ales anteriors decorades amb dues franges transversals de color magenta que comencen a la costa i acaben abans d’arribar al marge intern. Però hi ha variabilitat entre … Llegiu més
La cortadèria o els plomalls (Cortaderia selloane) són una herba gramínia de port molt gran, perenne, que fa una gran tofa de fulles en forma de cinta de la qual, a la segona meitat de l’any, s’enlairen nombrosos plomalls blancs. La cortadèria té una base extensa, atapeïda de brots plens de fulles basals com cintes … Llegiu més
Amb el nom de tamariu es coneixen els arbres i arbustos del gènere Tamarix; però per discriminar entre espècies i tàxons infraespecífics de tamariu cal filar prim. Els tamarius són arbres no gaire alts o arbustos molt ramificats en una munió de branques fines, llargues, flexibles i cobertes de fulles en forma de esquames imbricades … Llegiu més
El gat o gat domèstic (Felis silvestris catus [= Felis catus]), el més popular entre els animal de companyia, és l’única espècie de felí domesticada, i encara no del tot. A més dels gats plenament casolans, hi ha aquells que viuen més o menys assilvestrats en colònies alimentades per humans. Tots ells, poc o molt, … Llegiu més
El pujol de La Mata és un cim de conglomerat, de forma cònica, punxegut i complicat d’enfilar-s’hi, ben diferent de les formes allargassades i arrodonides que tenen la majoria de turons de la mateixa àrea del parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, com el Montcau o el turó de Tres … Llegiu més
La bassa de La Mata està situada a la carena principal de la serra de l’Obac, no gaire lluny de la casa de La Mata que acull les oficines del parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac. S’hi arriba pel sender o per la pista que surten de coll d’Estenalles en … Llegiu més
La font Freda es troba a la part alta de la serra de l’Obac, prop de la capçalera del torrent de Fontfreda al qual dona nom, a 840 metres d’altitud. El cabal de la font és escàs, com és d’esperar tractant-se d’una font situada prop de la carena. La font té un dipòsit a la … Llegiu més
El gènere Altica (= Haltica), de la família Chrysomelidae, comprèn escarabats petits, de cos ovalat d’entre 3 i 5 mm de longitud, íntegrament de color negre amb reflexos metal·litzats de blau, verd o a vegades daurats, que la saviesa popular ha convingut en anomenar saltirons. El gènere Altica té nombroses espècies pràcticament indistingibles si no … Llegiu més
Synaphe punctalis és una arna de la família Pyralidae extensament distribuïda per Europa i comuna, però discreta per la seva mida petita i els seus tons marrons. Synaphe punctalis mesura uns 25 mm d’envergadura alar. En repòs adopta un contorn triangular amb les ales com els dos vessants d’una teulada i les antenes tirades enrere … Llegiu més
En terra de vins no es rar trobar als marges dels camins alguna vinya amb la presència d’aquest petit escarabat. Altica ampelophaga és un coleòpter que pertany a la família Chrysomelidae. De cos globulós, mesura de 4 a 5 mm de longitud i 2 mm d’amplada, i tot ell és d’un color verd blau metàl·lic. … Llegiu més
Orthetrum coerulescens és una espècie de libèl·lula del subordre anisòpters, els mascles de la qual fan honor a l’adjectiu específic coerulescens que significa blau cel; les femelles, en canvi, són de color bronze. Aquests colors es refereixen sobretot a l’abdomen, mentre que el cap i el tòrax no tenen un color tan uniforme. Els mascles … Llegiu més
El cotonet (Planococcus citri) és una de les cotxinilles més comunes a les comarques de Bages i Moianès. Amb el nom genèric de cotxinilla es coneixen aquells insectes que s’alimenten xuclant la saba de plantes i que es protegeixen sota una cuirassa cerosa. Les cotxinilles es classifiquen junt amb els pugons al subordre Sternorrhyncha de … Llegiu més
Els camps de cereals de les comarques de Bages i de Moianès queden en estat de rostoll durant una mitjana d’uns 4 mesos l’any, des de la sega al juny fins a la llaurada a l’octubre, prèvia a la sembra al novembre de les varietats d’ordi d’hivern, les més cultivades. Hi ha però molta variació, … Llegiu més
L’abella gegant de la resina (Megachile sculpturalis) és la primera abella exòtica que s’establí a Europa. Va ser detectada per primer cop al sud de França, a prop de Marsella, l’any 2008. No és la primera vegada que aquesta abella solitària fa el salt des de l’Àsia oriental (Xina, Japó, Corea i Taiwan), doncs al … Llegiu més
L’abocador comarcal del Bages, conegut també amb el nom d’abocador de Bufalvent, està situat a la zona del Malbalç, encarat a sud, al terme municipal de Manresa. S’inicià l’any 1985, aleshores gestionat per la Mancomunitat de municipis del Bages per l’abocador. Del 1985 fins al 1999 s’abocà a l’ara anomenat dipòsit antic, actualment clausurat i … Llegiu més
Rhopalus subrufus és una xinxa de cos petit i estret d’uns 7 mm de longitud. El gènere Rhopalus dona nom a la família Rhopalidae del subordre dels heteròpters. R.subrufus és de color marró rogenc, amb el to rogenc més intens a l’escudet i a les exocòries. El cap és triangular, més ample que no pas … Llegiu més
El damer de la blenera (Melitaea trivia) és un nimfàlid de mida petita. L’anvers de les ales és de color de fons ataronjat fosc esquitxat de taques negres petites distribuïdes segons un patró particular. Tant a les ales anteriors com a les posteriors hi ha a la part basal figures arrodonides tancades i a la … Llegiu més
Megachile maritima és una de les abelles talladores de fulles més grans que podem trobar. Les femelles poden assolir una longitud d’entre 15-18 mm, mentre que els mascles, una mica més xics, arriben als 12-15 mm. La seva mida i la vistositat dels seus colors fan que sigui un del megaquílids més bonics. El cos … Llegiu més
Gonocerus acuteangulatus és una xinxa de la família Coreidae, de cos més aviat allargat de 12-13 mm de longitud i de color marró discret matisat de tons clars o rogencs. Gonocerus acuteangulatus té dues característiques morfològiques que l’identifiquen bé. D’una banda, els angles del pronot són molt marcats, aguts i enlairats. De l’altra, tot el … Llegiu més
El tram central de la vall del riu Calders, des del castell enrunat de Calders fins a la Colònia Jorba, és una successió de meandres enfonsats i recargolats. A la riba interna d’un d’aquests meandres, que a la vegada és la riba dreta o nord del riu, hi ha la plana de Rubió que pren … Llegiu més
El riu Cardener crescut, observat des del Pont Vell de Manresa la tarda del 12.07.2025. El riu baixa ferotge amb un cabal turbulent d’aigua terrosa, arrossegant troncs, canyes i altres objectes. El riu abasta tota l’amplada de la resclosa, des del mur que aguanta la carretera C-1411b fins a la desembocadura del torrent de Sant … Llegiu més
Tipula lateralis és una de les espècies de típula, aquesta mena de mosquits inofensius de potes llarguíssimes. El gènere Tipula és molt extens i són nombroses les espècies comunes a la Catalunya Central. Tipula lateralis mesura uns 20 mm de longitud corporal i força més d’envergadura alar i de longitud de les potes. Les característiques … Llegiu més
Machimus arthriticus és una mosca de la família Asilidae, aquelles que es coneixen en conjunt com a mosques assassines pel seu comportament depredador. M.arthriticus mesura entre 16 i 18 mm de longitud corporal. El tòrax és bombat, com geperut, l’abdomen més llarg que el parell d’ales, i les potes llargues i espinoses. El seu color … Llegiu més
Tolmerus atricapillus és una de les espècies de mosques de la família Asilidae, les conegudes com a mosques assassines, grosses i que es troben a la Catalunya Central. Tolmerus atricapillus mesura de 18 a 20 mm. Té el cos de color general gris clar amb reflexos de bronze o coure a les venes de les … Llegiu més
Bombus ruderatus és una de les espècies d’abellot o borinot (gèn. Bombus) de bona mida i colors contrastats que es veu a les flors i inflorescències. B.ruderatus s’identifica per la disposició de les franges de color de la pilositat. Al tòrax queden ben delimitades 2 franges grogues separades per una franja negra entre les ales, … Llegiu més
Lixus bardanae és un curculiònid amb el cos afuat de 8-12 mm i el rostre allargat en una trompa cilíndrica. Té el pronot i els èlitres coberts d’un polsim de color mostassa que poc a poc es va perdent per deixar veure una pilositat de color gris o bé rogenc com el totxo. La trompa, … Llegiu més
La blatària (Verbascum blattaria) és una blenera (gèn.Verbascum) que es diferencia de les espècies congèneres pel seu port menor, per sota d’1 metre d’alçada, i per ser molt menys pilosa. La blatària és una herba anual o biennal. Les fulles de la base són oblongues, de fins a 20 cm de longitud per 3,5 cm … Llegiu més
Issus coleoptratus és una cigala petita, un insecte de l’ordre dels hemípters i del subordre Auchenorrhyncha que dona nom a la família Issidae. L’adult mesura uns 6,0 mm de longitud. La coloració combina tons marrons críptics. Té un cap petit i sobresortit ocupat en bona part pels ulls esfèrics situats als laterals, un pronot curt … Llegiu més
L’espigueta de bosc (Poa nemoralis) és una herba gramínia delicada dels boscos frescals del Pirineu i del centre i nord d’Europa, que a les comarques internes de Catalunya del Bages i el Moianès manté unes poques localitats testimonials condemnades a la desaparició pel canvi climàtic. L’espigueta de bosc és una herba perenne i cespitosa que … Llegiu més
Beosus maritimus és una xinxa o bernat de cos estret de 6-7 mm de longitud i colors marró, blanc i negre barrejats que el confonen amb el terra per on es mou, però prou constants per facilitar-ne la identificació. Destaquen les taques blanques: 3 taques petites a l’escutel, 2 taques grans a les còries, i … Llegiu més
La clavellina silvestre (Dianthus multiceps [= D.pungens subsp.multiceps]) és una espècie de clavell endèmica de Catalunya i Andorra que té la major part de la població repartida per la setena regió de Catalunya que comprèn les comarques de Bages, Berguedà, Solsonès i Anoia. La clavellina silvestre és una mata de base llenyosa, perenne, amb una … Llegiu més
L’opopònac (Opopanax chironium) és una megafòrbia de la família umbel·líferes, una herba robusta que creix a algunes clarianes i vores ombrívoles de camins forestals en territori submediterrani. Amb propietat, el nom d’opopònac designa l’oleoresina de propietats aromàtiques i medicinals que s’extreu de les arrels d’Opopanax chironium, però, a falta d’un altre nom popular, podem utilitzar … Llegiu més
El canal de la Colònia Jorba o de Viladecavalls és una obra intrèpida i colossal promoguda per l’empresari manresà Pere Jorba Gassó, dirigida per l’enginyer Francesc Vila Pons i construïda entre els anys 1903 i 1913. La funció del canal va ser fer arribar aigua per sobre de la central hidroelèctrica de la Colònia Jorba … Llegiu més
Pleurota aristella és una arna, falena o papallona nocturna petita d’aproximadament 10 mm de longitud per 20 mm d’envergadura alar i de la família Oecophoridae. En repòs, amb les ales posades als costats del cos com els dos vessants d’una teulada, té un aspecte estret. Pleurota aristella és una arna molt pilosa, de color marró … Llegiu més
Euphorbia platyphyllos és una espècie de lleteresa que creix als herbassars humits. Malgrat ser una planta anual, fa una tija verda o rogenca, erecta i de secció cilíndrica que supera el mig metre d’alçada i que a la part alta es ramifica en branques primes. Les fulles es disposen esparses a trams curts de la … Llegiu més
El gènere Hoplitis està format per abelles solitàries estretament relacionades amb les del gènere Osmia. Ambdós gèneres formen part de la família Megachilidae. Les espècies del gènere Hoplitis només tenen dues cel·les cubitals a les ales anteriors i les escopes estan situades a la part ventral del gàster o metasoma, a més d’altres característiques morfològiques … Llegiu més
Scopula nigropunctata és una falena o papallona nocturna de l’extensíssima família Geometridae. Mesura uns 24 mm d’envergadura alar i uns 10 mm de longitud; en posició de repòs amb les ales esteses és més ampla que llarga. Les ales anteriors tenen l’àpex de forma corbada cap endarrere abans de formar un angle agut entre la … Llegiu més
Crepis setosa és una herba anual de la família de les compostes que passa fàcilment desapercebuda, camuflada entre altres espècies més freqüents que també fan capítols de flors ligulades grogues. L’adjectiu específic setosa n’indica el caràcter més destacat: la planta té setes rígides però no punxoses, d’uns 2 mm de longitud i color clar, a … Llegiu més
Zonitis immaculata és un escarabat de la família Meloidae, la que conté també als escarabats butllofers. Zonitis immaculata mesura uns 12 mm de longitud. Té el cap, les antenes, les potes i la part ventral negres, mentre que el pronot i els èlitres són de color taronja immaculat, sense matisos ni taques d’altres colors, fet … Llegiu més
Ischnura graellsii, conegut també amb el neologisme de llantió iberomagrebí, és una libèl·lula del subordre Zygoptera, de mida petita, i de comportament generalista que pot viure a gairebé tota mena d’hàbitats aquàtics. El cos és esvelt, amb les ales clarament més curtes que l’abdomen. Com mostra la nitidesa de la imatge, el cap i el … Llegiu més
El Forat Micó de Calders -no el confongueu amb el Forat Micó de la Muntanya de Sal de Cardona!- és un túnel natural d’uns 10 metres de longitud i d’alçada més que sobrada per passar-hi sense haver d’ajupir-se, i que continua en balma a banda i banda. L’aigua del torrent Fondo de Vilaclara hi salta … Llegiu més
Anthaxia sepulchralis és un escarabat de la família Buprestidae, de forma ovalada compacta d’uns 7 mm de longitud. Anthaxia és un gènere molt extens. La majoria d’espècies d’Anthaxia són de color verd iridescent, però A.sepulchralis, fent honor al seu nom, és de color negre mat i uniforme, del color del carbó. El cap, el pronot … Llegiu més
Anthaxia dimidiata és un escarabat petit de 5-7 mm i cos compacte, de la família Buprestidae, que destaca pels seu color metàl·lic iridescent, com una espurna vivent. El cap, el pronot i el primer terç dels èlitres són de color violeta més o menys fosc, amb zones també verdes que degraden a groc per passar … Llegiu més
El cerfull bord (Anthriscus sylvestris) és una herba esponerosa de la família de les umbel·líferes, biennal o perenne, que a muntanya mitjana es troba als prats de dall i que a la Catalunya Central creix als herbassars de les ribes fluvials. Sol fer al voltant d’1 metre d’alçada. Llueix fulles grans pinnatisectes i umbel·les blanques … Llegiu més
La fil·loxera dels Quercus (Phylloxera quercus) és un pugó de color taronja que ataca exclusivament als arbres i arbustos del gènere Quercus, sobretot als roures, però també a les alzines i als garrics. Realment no es tracta d’una sola espècie, sinó unes quantes espècies: Phylloxera quercus, P.quercina, P.coccinea i P.glabra, i potser encara d’alguna més d’entre … Llegiu més
Tetragnatha extensa és una aranya característica de les jonqueres i aiguamolls. Té el cos allargat, d’uns 9 mm els mascles i 11 mm les femelles. Les potes són molt llargues, les del 1er parell extremadament llargues, després venen les dels parells 2on i 4rt, i finalment les de 3er parell queden més curtes que la … Llegiu més
Chironomus plumosus és l’espècie per excel·lència de l’extensa família de nematòcers de la família dels quironòmids (Chironomidae), algunes espècies de la qual es coneixen en la fase adulta com a mosquits d’eixam i, no forçosament les mateixes, en fase de larva com a cucs de sang. L’adult de Chironomus plumosus té l’aspecte d’un mosquit de … Llegiu més
