Els camps de cereals de les comarques de Bages i de Moianès queden en estat de rostoll durant una mitjana d’uns 4 mesos l’any, des de la sega al juny fins a la llaurada a l’octubre, prèvia a la sembra al novembre de les varietats d’ordi d’hivern, les més cultivades. Hi ha però molta variació, depenent de les pràctiques de conreu i de l’espècie i varietat de cereal per sembrar.
Les herbes anuals de cicle durant la 2ª meitat de l’any aprofiten el període de rostoll per envair els sembrats. Progressivament, el to daurat dels rostolls just acabada la sega deixa pas al verd, més o menys intens depenent d’on cauen les tempestes als mesos calorosos d’estiu. Normalment es tracta d’explosions de població d’unes poques espècies oportunistes de les famílies amarantàcies, compostes, poligonàcies o quenopodiàcies, no pas d’una comunitat vegetal diversa. Entre les herbes més freqüents als rostolls hi ha el passacamins (Polygonum aviculare), l’herba berruguera (Heliotropium europaeum), la corretjola (Convolvulus arvensis), la verdolaga (Portulaca oleracea), el marxant o blet negre (Amaranthus retroflexus), el mirambell (Bassia scoparia), l’erígeron canadenc (Erigeron canadensis), la capferrada groga (Centaurea collina), el card fuell (Carthamus lanatus) i d’altres. També pot insinuar-s’hi una nova creixença de gramínies, ja sigui perquè han germinat granes caigudes del cereal prèviament conreat, perquè hi han entrat espècies com el serreig o panissola verda (Setaria viridis), o perquè el gram (Cynodon dactylon) avança mentre la següent llaurada no el faci retrocedir.
Les finques que combinen explotació agrícola i ramadera utilitzen els rostolls com a prat de pastura d’ovelles i vaques.
Les imatges mostren camps en rostoll al mes d’agost.
[fotos Jordi Badia]