Caramells a Montserrat, febrer 2010

Quan les fredorades intenses arriben després de dies de pluja, l’aigua que brolla de les esquerdes de les parets i dels talussos de terra es glaça a la surgència formant caramells, làmines i cascades de gel. Aquest fet és especialment notable als massissos de conglomerat de Montserrat i de l’àrea del Montcau on, a la circulació sobretot subterrània de l’aigua per l’existència de múltiples esquerdes i per la naturalesa soluble de la roca de la qual resulten nombroses surgències temporals, cal afegir la major altitud i l’orientació nord i nord-oest dels vessants a la comarca de Bages que n’accentuen la fredor. El fred construeix belles argenteries de glaç a les raconades on regalima l’aigua, com retaules barrocs en una capella. Aquesta bellesa és efímera, per això mateix és més bella; dura tant com la fredorada. Les àrees on més glaç es pot trobar són la cara nord del Montcau, una zona esquerpa i poc concorreguda pels excursionistes, i, a Montserrat, més fàcilment, al costat de muntanya de la carretera de can Massana que creua tot el vessant obac a mitja alçada i arriba al monestir precisament en paral·lel al camí dels Degotalls.

A la imatge, els caramells de glaç formats a la canal de Sant Jeroni o de Santa Cecília, a Montserrat, el matí excepcionalment fred del 14.02.2010. [foto Jordi Badia]