Vent al cim del Cogulló de cal Torre

La comarca de Bages no és tradicionalment ventosa perquè queda arrecerada del vent del nord per les muntanyes dels Pirineus. Les dades més representatives del vent a la comarca de Bages deuen ser les de l’estació meteorològica de La Culla, situada en un lloc relativament enlairat de Manresa i en servei des del 1988. La direcció dominant del vent quan és fort és el nord-oest (NO), el vent de mestral, cerç o serè, més de nord (N) o de ponent (O) segons el patró de circulació atmosfèrica particular del dia. Al sector occidental de la comarca, el vent de ponent s’anomena també segarrenc perquè ve de la comarca veïna de la Segarra. A falta de dades exhaustives que ho quantifiquin amb precisió, els altiplans del sud-oest de la comarca, precisament allà on comença el parc eòlic de la serra de Rubió, són l’àrea de la comarca més exposada al vent.

La imatge mostra el cim del Cogulló de cal Torre (883 m), el més alt dels cims tabulars del sud-oest del Bages, en un dia nítid pel vent del NO, mentre la comarca de Bages s’estén enllà i el Montseny tanca l’horitzó est. La bandera esfilagarsada testimonia que el vent hi sol bufar fort.

Malgrat que la major part de la comarca incloent el Pla de Bages no sigui un territori especialment exposat al vent, esporàdicament arriben ventades fortes. El dia 09.12.2014, l’estació automàtica de Montserrat-Sant Dimes va registrar una punta de vent de 128 km/h; però no va ser a Montserrat on el vent causà més destrosses aquell dia, sinó a l’entorn de Vacarisses, Terrassa i Sabadell (Vallès Occidental). La matinada del 25.01.2015, la mateixa estació va registrar un vent de 107 km/h; les destrosses d’aquell dia ventós a tot Catalunya van ser sobretot a les comarques situades més al nord, les de l’Alt Urgell, el Solsonès, el Berguedà i el Ripollès. [foto Jordi Badia]