El Parc Ambiental de Bufalvent, gestionat pel Consorci del Bages per a la Gestió de Residus, disposa d’instal·lacions vàries per la tria de residus, una planta de compostatge de la fracció orgànica de la recollida selectiva, cultius, una planta fotovoltaica, una aula per a l’educació ambiental i dos abocadors: l’abocador nou actualment en funcionament i l’antic ja clausurat. L’àrea que havia ocupat l’abocador antic i que mostra la imatge és aquí el motiu d’atenció.
L’abocador antic va estar en servei del 1985 al 1999. Una vegada ple de residus, va ser substituït pel vas nou, situat molt proper. L’abocador antic va ser clausurat i cobert de terra. Encara però l’artificialitat de l’àrea salta a la vista per la seva morfologia massa geomètrica, pel color vermellós de la terra portada que contrasta amb el gris blavenc clar de les margues originals del voltant i, sobretot, per l’escàs recobriment vegetal. Hi ha només quatre pins escadussers, com illes de nàufrag enmig de l’oceà. L’antic abocador demana a crits una reforestació efectiva que l’integri més al paisatge.
Ja es va fer alguna plantació, però amb resultats molt pobres. Cal tenir en compte que l’àrea és un vessant encarat al sud i sense sòl estructurat, un solell difícil de ser revegetat, més encara amb la successió d’estius llarguíssims, secs i molt calorosos durant el segle XXI. Però no és pas una tasca impossible, i el temps transcorregut des de la clausura juga a favor d’una reforestació de debò.
L’entorn indica cap on s’ha d’encaminar una revegetació integradora. A les parcel·les millors i més accessibles es poden plantar oliveres seguint la tradició del secà, i, a tota la resta, la reforestació s’hauria de dirigir cap a la garriga que assoleix recobriments quasi totals fins i tot als solells, més que no pas cap a la pineda de pi blanc. Aquesta reforestació s’hauria de fonamentar en una plantació generalitzada dels arbustos que resisteixen més la sequera, entre els quals no poden faltar el llentiscle, el càdec, l’aladern de fulla estreta i la ginesta, i als quals se’n poden afegir d’altres com el marfull i l’arboç als trams menys pendents.
Ambdós nous usos, l’agricultura de secà i la reforestació amb arbustos resistents a l’eixut, aconseguirien tancar completament el cicle de l’antic abocador comarcal i la seva integració definitiva al paisatge.
[foto Jordi Badia]